Mirar la Torre del Baró

En el número passat, convidàvem des d’aquesta pàgina que titulem “Mirar Viladecans” a mirar la Torre Modolell. Ara, la invitació és a mirar la torre del costat, la Torre del Baró, que és molt més antiga. I és que la Torre del Baró és un castell. Pràcticament quadrat –una mica més ample a la part nord que a la part sud–, no gaire gran, però que dóna una imatge de solidesa i de potència. Un castell que a primer cop d’ull ja es veu que és fruit de diverses etapes de construcció: un castell fet a trossos, podríem dir. És l’edifici més antic del nucli urbà de la població, i aquí tenien la residència els senyors de Viladecans.

Val la pena que ens asseguem una estona a mirar-lo. El banc de pedra que hi ha davant de la Torre Modolell és el lloc ideal per fer-ho. Així doncs, ens hi asseiem. I tranquil·lament, a poc a poc, ens anem mirant l’edifici. La part sud es veu com més noble i ben feta, amb carreus de pedra vermella, i la part nord més desigual, amb les parets amb pedra de diversos tipus: vermella no treballada, llicorella, totxo. 

La façana principal és a la part més noble, i dóna al carrer del Doctor Ros. Està formada per dues torres quadrades, amb un mur una mica més baix que les uneix. Al centre, la porta d’entrada, i a dalt, al segon pis, el matacà, aquesta mena de balcó fortificat que no serveix per sortir a mirar el carrer sinó per vigilar i defensar-se de possibles enemics.   Mirem també les finestres de la façana principal. Al primer pis, a la banda del carrer del Doctor Ros hi veien al mig una finestra amb set lòbuls, i a banda i banda dues altres d’iguals però només amb un lòbul; a la torre per la banda del carrer d’Àngel Guimerà hi trobem la més treballada de totes, amb doble arc i una columneta al mig. I al segon pis, a cada banda del matacà, una finestra quadrada i una altra de lobulada, però més petita i senzilla que les de baix. També, sota les finestres del primer pis, hi veiem els forats de les espitlleres i troneres, que servien per vigilar i atacar els possibles enemics. I ara ens mirem les altres finestres que donen al carrer Àngel Guimerà. Les del primer pis són lobulades, mentre que les del segon són simplement quadrades i força petites. Queda clar, amb tot plegat, que el primer pis era la residència dels senyors, i el segon les golfes.

Després de tot això, aixequem els ulls cap a dalt de tot, on ens trobem amb dos tipus de merlets: uns de més amples, amb espitlleres al mig, que coronen els murs, i uns altres de més estrets i punxeguts, que coronen les torres. Aquests merlets punxeguts han estat restaurats i refets recentment. 

Podem mirar també la part de baix de la banda del carrer d’Àngel Guimerà, on s’ha refet amb totxo vist una part de la paret, molt dignament, i s’ha obert la porta per on actualment s’entra a l’edifici. 

I, un cop vistos tots els elements de la torre, ens estarem una estona sense fer res, simplement mirant-nos el conjunt, que fa molt de goig.

Un cop ens hem mirat la torre asseguts al banc, anirem a donar-li la volta. Passarem pel carrer del Doctor Ros, i ens aturarem davant la porta principal. Mirarem cap amunt, cap al matacà, i ens fixarem en els forats de les espitlleres als costats i al davant, i també els forats a la part de sota, que servien per poder-hi llançar el que calgués (per exemple, oli bullent) si algú volia entrar a l’edifici. Ens adonarem també de les altres espitlleres i troneres de la façana. I, des de la porta principal, farem un cop d’ull al pati, del qual parlarem en el número que ve.

Pugem ara les escales del carrer del Doctor Ros (que abans, precisament, era conegut com el carrer de les Escaletes), i mirem la paret que dóna al carrer de l’Antiga Riera. És una paret compacta, forta, sense obertures a la planta baixa, només amb tres finestres lobulades al primer pis i tres finestres sense ornamentació al segon. En tota aquesta banda només hi trobem un detall, diguem-ho així, de fantasia: una petita i delicada finestra gòtica al segon pis, a la banda esquerra. 

I finalment, acabem el recorregut a la banda nord, que porta el nom de passatge de la Torre del Baró. Aquesta banda té poc interès històric, perquè és gairebé tota d’obra nova, que encaixa bé amb el conjunt; la paret originària, de la qual se’n veuen trossos, és formada per materials diversos, incloent-hi brancals i llindes de pedra reaprofitats. 

El mes que ve entrarem a dins, i explicarem també una mica la història de l’edifici.

Josep Lligadas Vendrell