dilluns, 16 de desembre de 2013

Prou de joc brut amb el nostre hospital!

Hi ha gent que fa política en base a la premissa que repetint mentides, la gent acaba creient que és veritat. Malauradament, això és cert, sobretot si disposes del control dels canals de comunicació i de recursos suficients per acompanyar les mentides amb propaganda. 
Fa molts anys que estic implicada en el món polític, acostumada, doncs, a observar impotent aquesta freqüent pràctica. L’altre dia, però, se’m va acabar la paciència i, sent conscient que jo no disposo dels mitjans que altres tenen, sí que puc escriure un article. 
L’hospital de Viladecans està blindat! I això és un èxit de tothom. Però hi ha una cosa que també s’ha de saber, mai ha corregut perill de tancament. És cert que hi havia el dubte que potser el nostre hospital podia passar a ser d’una categoria inferior, o que l’ampliació podia quedar aparcada de forma indefinida. Però s’ha fet un front comú, s’ha negociat i s’ha protegit el nostre hospital i el seu futur. Per desgràcia, també s’ha mentit molt i encara es continua fent. 
El dia 30 hi va haver una concentració que hauria hagut de ser una festa, perquè vam assolir la fita. Però n’hi ha que estan obsessionats en apuntar-se medalles, i tant els fa si s’enrareix l’ambient o si, encara pitjor, es continua fent por a la població. 
L’hospital de Viladecans continua sent el nostre de referència i, com és lògic, allà on l’hospital no arriba (no hi ha cap hospital a Catalunya on es faci absolutament de tot) et deriven a un altre centre. Un d’aquests és el de Sant Joan de Déu de Sant Boi, un hospital nou de trinca que aquells que ara fan demagògia van prioritzar per davant de l’ampliació del de Viladecans. 
Diuen que Sant Boi és privat. Una altra distorsió de la realitat. És un hospital d’una Fundació sense ànim de lucre que presta un servei públic. La diferència és més que substancial. Ara bé, estarem d’acord que cal millorar els controls sobre la nostra sanitat, perquè les ombres són freqüents. 
Aquestes línies les escric dolguda, i amb la paciència esgotada, perquè no entenc com es pot fer aquest joc brut. Els meus avis, els meus quatre avis, van rebre un excel·lent tracte durant els seus darrers anys, mesos o, fins i tot, dies, en aquest hospital. Per això no tolero que es menteixi impunement sobre una eina tan important per a nosaltres. No permeto que ningú digui que jo o els meus companys i companyes d’Esquerra Republicana hem volgut tancar l’hospital i ells han impedit les nostres pretensions. 
Prou demagògia, prou mentides! Mai m’hi trobareu, mai ens hi trobareu! Hi ha dues maneres de fer política, fent feina, dient la veritat i solucionant els problemes; o creant problemes virtuals, dient mentides i buscant medalles. Dormo tranquil·la, perquè formo part del primer grup i tant me fa allò que diguin, perquè sé què hem fet casdascun de nosaltres, sé què hem aconseguit tots plegats. 
Bàrbara Lligadas