dijous, 12 de desembre de 2013

Recuperar la història més veritable


Lloc: Centre Cultural Sant Joan
Dia: Divendres, 25 d’octubre a les 8 del vespre
Esdeveniment: Presentació del llibre Viladecans, recull de gents. Històries del franquisme i de la transició, d’Andreu Comellas Doñate
El d’avui és un acte d’amistat i complicitat, també de voluntat de rememorar i recuperar, un cop més, la història més propera a través dels seus protagonistes. La història més veritable, que malgrat sembli el contrari, no és la institucional sinó la que construïm entre tots en el dia a dia. 
La presentació de l’esdeveniment corre a càrrec del Josep Lligadas, president del Grup Tres Torres Viladecans, associació instigadora i editora del llibre. Situa el seu parlament en l’apartat del manteniment de la memòria i, com no podria ser d’altra manera, un cop més reclama la innegociable necessitat, l’obligació, de l’administració d’atendre, conservar i donar a conèixer tot el patrimoni històric, el dels fets i el dels espais. Incís específic en els malmesos Cal Menut i la Torre Modolell, aquesta darrera la més emblemàtica dels edificis de Viladecans, per la seva funció –és el nostre ajuntament! –, la seva arquitectura, però, sens dubte, també per la rocambolesca manera en què va passar a ser de titularitat pública. 
Tot seguit, és el José Luís Atienza, tinent d’alcalde de l’ajuntament, qui intervé. Ho fa des de l’amistat que manté amb l’Andreu Comellas i amb la complicitat que li dóna la proximitat ideològica política. En el seu parlament realitza per a l’auditori un retrat de l’autor del llibre, a partir de les anècdotes i les memòries amb què aquest ha construït l’obra. Perquè en parlar dels altres, el personatge Andreu Comellas també pren forma. Parlar del beisbol és fer-ho de les seves aficions personals; parlar de la vaga de la Roca, dels maltractaments policials i judicis sumaris a companys i coneguts és fer-ho de la seva ideologia política d’esquerres i, parlar de les seves converses amb el capellà Celestino Bravo, és fer-ho de les seves creences religioses. Tot salpebrat amb la ironia de qui coneix bé l’Andreu i sap que el tret que millor el descriu és ser un inconformista de mena. 
Finalment, és l’Andreu Comellas qui s’adreça als gairebé cent cinquanta assistents a la presentació del llibre. Ens recorda que l’obra és de fet una compilació d’articles publicats al Punt de Trobada i que la intenció inicial no era la de construir un relat conjunt. El marc temporal de totes les històries, però, les dota d’una línia temàtica unitària que fa bona la seva edició conjunta: el procés de transformació d’una societat que de mica en mica, i des d’àmbits ben diferents,  passa de la submissió a la lluita per desempallegar-se de la foscor del franquisme. L’autor, ens confessa la necessitat personal de transmetre la “seva memòria” dels “seus” als “seus”. Això li suposa voler explicar els records de l’avi que és a les seves nétes i, també, recuperar les vivències de companys de partit, de treball, d’oci pel cercle de coneguts i amistats i, tanmateix, fer-lo extensiu a tots aquells que vulguin llegir-lo. Generosament, ens convida a tots a ser part dels “seus”.
Vicky Herrero Garcia