Hi ha força desconeixement de l’agricultura que es practica al Baix Llobregat, i en concret a Viladecans. Potser aquest fet sigui donat perquè des del mateix sector no l’hem sabut obrir prou als ciutadans que tenim tan a prop de les nostres explotacions agràries. Però crec que seria interessant que es conegués la varietat de cultius que s’hi fan i les tècniques que apliquem per fer una agricultura respectuosa amb el medi que ens envolta.
Els professionals que ens hi dediquem estem associats a una ADV (Agrupació de Defensa Vegetal) amb dos enginyers agrònoms que treballen perquè els nostres cultius es puguin desenvolupar sans, lluitant contra plagues i malalties, amb tècniques que siguin respectuoses amb el medi ambient i amb total seguretat per al consumidor. Els socis de l’ADV paguem una quota i tenim també l’ajuda del Departament d’Agricultura i del Parc Agrari, i la constant col·laboració amb la UPC de Castelldefels, per tal que la transferència tecnològica sigui la manera d’actualitzar els coneixements sobre les noves tècniques que s’apliquen per dur a terme una agricultura adaptada a les necessitats del nostre temps.
A l’horta de Viladecans hi podem trobar una gran varietat de cultius com: apis, cols, coliflors, enciams, bledes, cebes, alls tendres, faves, mongetes, pèsols, carbassons, carbasses, xíndries, escarxofes, tomàquets, cogombres, entre d’altres. Aquesta rica varietat de conreus és plantada en diferents tipus de sòls, propis del Delta de Llobregat i formats a causa dels sediments dipositats com a conseqüència de les riuades. Aquests sòls estan classificats com Francs, Argilosos, Llimosos i de sorres quan ens apropem a la línia de costa.
Els pagesos hem anat cultivant les diverses hortalisses als tipus de sòls on s’hi adapten millor, seguint l’estacionalitat de cada varietat o protegint-lo amb estructures d’hivernacle per poder produir a contra-estació i avançar les collites. Els tècnics de l’ADV fan un seguiment dels cultius d’exterior per determinar el moment òptim per dur a terme els tractaments necessaris amb productes autoritzats per Producció Integrada i respectuosos amb la fauna auxiliar, que ens ajuda a controlar les diferents plagues. En cultius protegits, en no existir aquesta fauna auxiliar, es fa un control biològic introduint diferents espècies d’insectes depredadors o paràsits a fi de trobar l’equilibri entre espècies beneficioses i perjudicials, obtenint així collites amb nivell zero de residus. Pel que fa a la fertilització, l’any passat vam signar dos convenis: un amb la Junta de Residus per fer aportacions de matèria orgànica als camps amb el compost que es genera de la transformació de la recollida selectiva d’escombraries de l’Àrea Metropolitana; l’altre amb un doctor enginyer agrònom, professor associat de la Universitat de Lleida, especialitzat en fertilitat de sòls i nutrició de cultius que ens assessora en el maneig del reg i la fertilització des de la interpretació de les anàlisis de sòls, aigües, fulles i fruits, que en funció dels resultats fem l’aportació dels diferents nutrients segons les necessitats d’extracció de les plantes en cada fase del cultiu i aconseguir amb aquestes tècniques un estalvi en el consum de fertilitzants, mantenir la textura del sòl, que és la proporció de les diferents partícules minerals que el composen, aconseguint l’equilibri necessari per al creixement de les plantes i evitant la salinització i la contaminació per excessos d’adobs.
Hem de tenir present que com a activitat econòmica del sector primari té una problemàtica diferenciada de qualsevol altre sector. Com a espai obert a tothom, en els últims temps, estem patint onades de robatoris que van des de la pròpia collita a les infraestructures de reg (vàlvules i conduccions elèctriques), saquejos a magatzems i robatoris de maquinària pesada per tractors, la qual té un alt valor d’adquisició, i posteriorment és venuda desballestada o a pes.
Destacar també la poca sensibilitat de les administracions i particularment de la local, que senyalitza camins d’ús agrari perquè hi puguin circular les bicicletes, amb els riscos que això comporta. La xarxa de camins no està adequada per circular tractors i camions amb grups de ciclistes, els quals dificulten el trànsit i, per tant, l’activitat agrària. A més, és important parlar de la problemàtica que comporta conviure al costat d’un espai natural com és el Remolar-Filipines i els Reguerons, considerada zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) amb cultius al voltant. La viabilitat els nostres cultius es veu amenaçada, quan en diferents èpoques de l’any, patim els atacs dels estornells en la fruita, dels tudons en cultius acabats de plantar, dels ànecs quan les plantes estan a punt per collir i de les gavines que paren a sobre dels hivernacles i ens foraden els plàstics. Portem anys denunciant aquesta situació, i els únics que assumim les pèrdues som els pagesos, que davant de veritables destrosses no rebem cap compensació, arribant a la paradoxa que el Departament d’Agricultura dóna permisos per matar a trets les aus que se’ns mengen els cultius.
Tinc la sensació que alguns conservacionistes confonen la biodiversitat i la sostenibilitat amb la protecció de les espècies. Si podem gaudir d’un entorn com aquest és perquè els nostres avis i besavis s’hi van deixar la pell per modelar el territori com el coneixem ara, però una agricultura periurbana, amb la pressió urbanística que això comporta i sense un relleu generacional garantit, està en constant risc, com ha passat aquest darrer any amb el projecte que la Conselleria de Territori tenia previst construir al Baix Llobregat.
Hem de tenir clar com volem que sigui el nostre entorn i en aquest sentit, la pagesia, amb una agricultura sostenible i respectuosa amb la biodiversitat del territori i amb la implicació de tots i totes, farà que en puguem gaudir durant molts anys.
Josep Domènech Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada