El nostre sistema educatiu pateix, des de l’inici de la democràcia, de la incapacitat, o la manca de voluntat, dels dirigents polítics per posar-se d’acord a l’hora de fer un programa educatiu consensuat, cosa que fa que cada cop que canvia el govern canviïn també els plans d’estudis, amb el consegüent desgavell per a alumnes i mestres, i amb el greu perjudici que això comporta per al nivell educatiu.
Però resulta que ara, a més de tot això, ens han caigut a sobre els deliris d’un ministre que, amb el suport del govern del qual forma part, ha decidit posar tots els entrebancs possibles al sistema d’immersió lingüística amb què l’escola catalana ha estat capaç de fer front, amb un èxit inqüestionable, a la realitat de la diversa procedència dels nois i noies. L’escola feta en català ha aconseguit que tots els nois i noies puguin compartir escola i aula sense problema, i que tots en surtin amb un bon coneixement de la llengua castellana (present majoritàriament als mitjans de comunicació i amb projecció mundial) i la llengua catalana (minoritària a tots els efectes). En aquest èxit hi ha tingut un paper determinant el bon seny dels pares i mares castellanoparlants que, en la seva immensa majoria, han entès que els seus fills i filles viuran millor i tindran més oportunitats de futur si dominen bé totes dues llengües.
És evident que l’intent de tombar aquest sistema educatiu en nom d’una suposada llibertat d’elecció dels pares, no està mogut per cap interès pel bé dels nois i noies, sinó pel desig de fer mal al bon funcionament escolar, amb l’esperança de perjudicar així el coneixement de la llengua catalana. Però és que aquesta mena de llibertat no s’aguanta per enlloc, perquè els plans d’estudis, llengua inclosa, no els han de triar els pares, sinó són els poders públics democràtics els que han de buscar –de forma participativa, això sí– el que millor ajudi a l’educació dels nois i noies. A Catalunya això s’ha fet, i ha funcionat bé. És una indignitat que hi hagi qui s’ho vulgui carregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada