El passat 17 de novembre es va fer a Sant Climent, organitzada pel grup “+ de 1000 històries” la cinquena trobada d’estudiosos de la Baronia d’Eramprunyà. Viladecans va presentar dues ponències. La primera, presentada per Josep Lligadas del Grup Tres Torres, es titulava “La parla del Viladecans pagès: els noms, els llocs, les coses, les formes d’expressió”, una xerrada prou explícita de com s’ho han fet venir els nostres conciutadans a pagès a l’hora d’enumerar tot allò que els envolta: els familiars, els estris de la feina i els llocs on treballen. I la segona, presentada per Manuel Luengo, duia per títol “L’estructura de la propietat agrària en el Viladecans de la dècada de 1930”, on partint de l’amillarament de 1931, ens va explicar quina era l’estructura de la propietat agrària de Viladecans durant aquella dècada.
La trobada, que ja és un clàssic per tots els que ens agrada conèixer alguna cosa més de tot allò que ens envolta, es va centrar en el mon a pagès i la problemàtica que es troben aquells que encara viuen del camp, de les feines que no són prou rendibles si no tens la primera peça de temporada i de les pressions que reben, com a exemple, tot el que ha passat amb l’Eurovegas on es volien canviar escarxofes per màquines escurabutxaques. En Jaume Vendrell de Sant Climent va posar el to reivindicatiu demanant que les terres de cultiu continuïn sent la font de vida que han estat durant tants segles. També hi va haver curiositats com la projecció d’una pel·lícula recuperada sobre la matança del porc als anys 60, pels participants de Castelldefels, o l’explicació d’en Xavier Sánchez de Sant Boi dels enigmes i misteris de les masies de l’antiga Quadra Llor. Destacar igualment la ponència d’en Víctor Mata de Begues sobre la restauració de les estructures de pedra seca i d’en Josep Campmany de Gavà sobre la condició pagesa al segle XVII, on es relacionava la propietat de la terra amb els conflictes de aquell període.
L’organització, en tot moment esplèndida, va incloure dins la trobada una visita al Museu d’Eines de Pagès de Sant Climent, on es guarden les eines del camp del nostres veïns climentons. Per cert que la col·lecció d’eines és prou bona, però la de carros de fusta és espectacular, tant pel nombre com pel seu estat de conservació. No us la podeu perdre, aprofiteu per veure-la quan sigui oberta.
Vicenç Castelló Solina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada