Enmig d’aquests temps difícils que ens ha tocat viure i del cúmul de males notícies i del pessimisme que tot ho envolta hi ha motius d’esperança, encara. Un d’aquests motius és la bona salut de les biblioteques públiques, aquests centres de difusió del coneixement i la cultura que s’han convertit en quelcom més que simples sales d’estudi o de lectura. Són “temples laics”, d’accés lliure i servei gratuït que ofereixen al conjunt de la població múltiples vies per créixer i formar-se en l’àmbit professional i personal. Són fàbriques de ciutadania, intergeneracionals i interculturals: dins seu hi trobem des d’infants de 0 a 3 anys fins a jubilats amb ganes d’aprendre com funciona això d’Internet o repassant la premsa diària.
Lluny del que pugui semblar des de fora, els joves estudiants no són el col·lectiu més nombrós. Ho són els adults d’entre 30 i 64 anys (el 67 % segons la memòria 2011 de les Biblioteques de Barcelona). Aquí probablement hi té força a veure la crisi, que ha empès molta gent a formar-se i ampliar competències. I és que les biblioteques són molt més que prestatgeries plenes de llibres. Comparteixen espai amb còmics, revistes, butlletins, pel·lícules, cedés, contes per a la mainada, novel·les juvenils, fons local, material per preparar oposicions, atles, enciclopèdies, guies de viatge i un llarguíssim etcètera.
A més a més, obtenir el carnet d’usuari és gratuït (en té el 42 % de la població a la demarcació de Barcelona) i permet endur-se a casa, sense cap cost, fins a 30 documents: 15 en paper (incloses revistes que no siguin el darrer número) i 15 en multimèdia (6 DVD i 9 en altres suports com CD o CD-ROM). Durant 30 dies prorrogables. El mateix títol serveix per a tota la xarxa de biblioteques municipals i permet gaudir d’interessants avantatges en el món de la cultura, com descomptes en museus, teatres i cinemes o en la compra de llibres i música. Com una mena de Carnet Jove, però per sempre i sense comissió.
Per si fos poc, això no és tot. Les biblioteques també faciliten accés a Internet, disposen de connexió WIFI i promouen diversitat de cursos i tallers com els de formació en tecnologies de la informació. També acullen periòdicament activitats culturals i d’oci com contacontes per a nens, exposicions o presentacions de llibres i conferències. Són generadors de clubs de lectura que agrupen lectors en tertúlies literàries i, cada cop més, s’obren a entitats i organitzacions del seu entorn per promoure activitats conjuntament.
A Viladecans, la Biblioteca Pública va celebrar el 2009 el seu desè aniversari. Aleshores comptava amb 23.000 usuaris registrats, la qual cosa equivalia al 38 % de la població. Confiem que aquesta xifra vagi a l’alça (potser aquest article hi contribueixi, modestament). Fa temps que penso que, a diferència d’altres municipis, la nostra biblioteca està òrfena de nom i que seria una bona oportunitat per reivindicar algun personatge de la nostra localitat, dedicar-la a un home o una dona que s’hagi destacat per la defensa i la cohesió social de Viladecans. Segur que hem de tenir candidats i candidates. Per què no una consulta popular? No es tracta de fomentar la participació ciutadana?
Per acabar, si teniu temps i ganes, us recomano tres visites a biblioteques ben properes que us deixaran bocabadats (i que també podeu utilitzar): la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi al Parc de la Muntanyeta, la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà al costat de l’Ajuntament i la Biblioteca Central de Castelldefels a sota el castell. Aquesta última va estrenar nova i flamant seu per Sant Jordi, alguns l’anomenen “la joia de la corona”. Fins aquest 2012 duia el nom de l’exdiputat socialista i promotor de l’esperanto Ramon Fernández Jurado, però el govern municipal del PP li va canviar el nom, no sense polèmica.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada