La gran nevada de 1962 en 6 qüestions

El 24 de desembre de 1962, ara fa tot just  50 anys, a Viladecans i a bona part de la costa catalana hi va haver la nevada més important en més de 100 anys. Una nevada que no s’ha tornat a repetir, i que va deixar gruixos de fins a mig metre de neu al nostre terme. L’àrea de Patrimoni Cultural de l’ajuntament  ha elaborat una exposició per a rememorar aquell episodi a partir de les fotografies de molts conciutadans van poder fer, i que d’una forma o altra van viure la gran nevada. En aquesta exposició vaig tenir la sort de participar amb una conferència per explicar el fet meteorològic, i que es va estructurar en 6 preguntes bàsiques. Aquí en mostraré les 5 primeres... La sisena, en el següent Punt de Trobada. 

1. Què és la neu?  El vapor d’aigua  de l’atmosfera, provinent de l’evaporació del mar, de l’aigua continental,  i de la transpiració de la vegetació i els animals, en refredar-se es condensa, transformant-se en gotetes d’aigua líquida, tan petites que suren en l’aire. Es forma aleshores un núvol. Si la temperatura en què es produeix aquesta condensació es troba per sota de 0ºC, aleshores el vapor es sublima, i en comptes d’aigua líquida es forma un cristall de gel. 
2. Per què neva? Aquests cristallets són molt lleugers, i queden suspesos en l’aire, dins del núvols. Però a poc a poc van creixent, pel fet que sobre ells es van dipositant més i més cristalls, fins que el pes d’aquests es fa suficientment gran, fins que es forma un floc de neu. Aleshores cau cap al terra, produint-se la nevada. 
3. Què ha de passar a la costa catalana perquè hi nevi? Que nevi a la costa és inusual, però no estrany. Cada dècada acostumen a caure entre 4 i 8 nevades, generalment de poca importància, més anecdòtiques que res. Perquè nevi  es requereix que dues condicions es donin de forma simultània. Primerament, que ens arribi una massa d’aire molt freda, generalment del nord-est. Aquesta massa d’aire que prové de Centre-Europa i més enllà, de Sibèria, acostuma a ser eixuta quan arriba a la costa catalana, i només provoca algunes nevades a la cara nord dels Pirineus. Però si simultàniament a aquesta massa freda i eixuta també arriba a la costa catalana aire humit de la Mediterrània, aleshores es poden formar núvols que acostumen a generar precipitacions sòlides al litoral. Aquesta situació es dóna quan un anticicló potent se situa sobre el nord d’Europa, i una depressió sobre la Mediterrània occidental. 
4. Per què va nevar tant el 24 de desembre del 1962? La nit de Nadal d’aquell any la configuració de l’atmosfera era exactament com la descrita en la qüestió 3. Un potent anticicló ja feia un parell de dies que enviava aire molt fred del centre d’Europa. El 24 es va formar una baixa pressió sobre la Mediterrània, que va impulsar un vent de llevant, humit. Podríem dir que vam tenir una llevantada hivernal durant unes hores. A partir del 25 a migdia la depressió es va allunyar i així el vent humit de la Mediterrània, de manera que va sortir el sol i això va fer que els viladecanencs i viladecanenques poguessin gaudir d’un bon tou de neu fresca pertot arreu.
5. Feia més fred abans que ara? Nevava més? Dels nostres avis se sol sentir que abans feia més fred, que nevava més... I certament, les dades mostren que és així. Des del 1850 aproximadament, la Terra ha iniciat un cicle d’ascens tèrmic, en el qual estem plenament immersos. Però per causes no conegudes del cert, entre el 1940 i el 1975 aproximadament, la temperatura de la Terra va experimentar una davallada transitòria. Entre aquests anys hi trobem un major nombre de dies de gelada, de nevades, i una pluja que si bé al cap de l’any és la mateixa que en l’actualitat, es produïa d’una forma més contínua, sense tantes setmanes de sequera, com passa actualment. Entre aquests anys hi trobem la gran gelada del 1957 o la gran nevada del 1962. Tal i com es mostra en la gràfica adjunta de la temperatura mitjana a l’observatori Fabra de Barcelona, els anys més freds dels últims 15 anys són els més càlids del període 1914-1980.

Les nevades observades al pla de Barcelona durant els darrers 110 anys mostren també aquesta concentració de nevades en aquest període de temps, i una clara davallada a partir de la dècada dels 1980. 

Jordi Mazón