Gira el món i torna al Born. Ara fa set anys, es celebrava la I Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà a Gavà. Pensades amb un format itinerant, cada any les poblacions que formaven part de l’antiga baronia d’Eramprunyà: Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans, junt amb Sant Boi, van acollir les successives jornades. El passat 18 d’octubre es va reiniciar la roda i, sota el títol de L’aigua, el territori i les persones, va tenir lloc la VII Trobada a Gavà. L’aigua, aquest bé tan preciós, va ser l’eix central de les diferents ponències i comunicacions presentades. L’aigua va aparèixer en totes les seves formes i estadis.
Es va parlar de l’explotació de mines i deus per a ús agrícola, consum humà i industrial; vam veure bellugar una sínia a Sant Boi a la hisenda familiar del darrer conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova Comes; vam recórrer el trajecte que feia la mina d’aigua dels Modolell, que va abastir la primera font pública de Viladecans, i vam conèixer l’intent d’explotar comercialment l’aigua de la mina i el procés de creació de la xarxa de proveïment d’aigua potable a la població; vam baixar a l´únic pou de glaç que hi ha a la baronia d’Eramprunyà, possible mercès al fred microclima beguetà, i vam recordar la desapareguda indústria del gel.
També vam veure com l’aigua condicionava l’aparició de masos i pobles i determinava l’urbanisme del territori: Sant Climent explicava el protagonisme de les seves tres rieres en la distribució del nucli antic de la població i el paper fonamental de l’aigua en l’activitat productiva. Castelldefels mostrava la voluntat de preservar un testimoni ben característic de la història local, el Pont de la Corredora Mestra, exemple de les construccions –corredores i ponts– de la nostra zona d’aiguamolls que ens parlen de la lluita per guanyar terra a l’aigua dels nostres avantpassats.
L’aigua del mar ens va transportar al 1714. Gavà ens recordava la rellevància d’aquest element com a via de comunicació i proveïment. No en va les costes del Garraf van ser un punt estratègic de trencament del setge de Barcelona i escenari d’enfrontament entre els exèrcits combatents. Novament, terra endins, es va destacar la cabdal importància de l’aigua, ara dolça, per tot l’ecosistema, sigui salvatge o domèstic. Així, vam recuperar el record de torrents, antigues mines i fonts, algunes malauradament definitivament perdudes però, també d’altres retrobades i restaurades. I vam descobrir maneres del passat per controlar, acumular i aprofitar els recursos hídrics.
Es vam sorprendre per la manera “diferent” de ploure a casa nostra, el Delta del Llobregat, on malgrat les aparences d’una terra eixuta, rebem més aigua que en d’altres contrades properes. Resseguírem la petja del líquid element en l’obra literària i poètica dels March. Ens van presentar en Josep Sadurní Mas de les Valls, climentó del XIX però amb esperit i inquietuds dignes d’un home renaixentista i, finalment, vam assistir al procés de transformació i formació de la nostra toponímia per trobar que alguns dels noms arrelen més enllà del llatí i tenen un probable origen etimològic basco-ibèric.
La trobada va ser un riu d’experiències, de posta en comú del treball d’un grup d’estudiosos entusiasmats en conèixer la realitat, passada i present, del territori i en transmetre-la a tots els que hi formem part. Per això, vull tancar aquesta crònica amb el record especial per a en Rafael Illa Sendra, un dels més actius impulsors d’aquestes jornades i que malauradament el riu de la vida s’ha endut.
 |
| Ponència de Jordi Mazón |
 |
| Rafael Illa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada