Amb el seu gest de rebuig al Premio Nacional de Música, Jordi Savall ha posat damunt la taula no només la precarietat de mitjans institucionals amb què compten els músics al nostre país, sinó també l’escassa atenció que rep el llegat musical hispànic pel que fa a la recerca, l’edició, la interpretació i la difusió. El problema ve de lluny, però encara s’hi podrien afegir algunes altres constatacions: el patrimoni musical no acaba de trobar el seu encaix en els currículums escolars, les escoles públiques de música són insuficients (què hem de dir a Viladecans!), i només ha faltat la molt injusta sobrecàrrega de l’IVA al damunt de la cultura.
Al costat d’aquesta misèria institucional, però, cal valorar els esforços que es fan des de molts àmbits per apropar la música a la gent. La programació de teatres com l’Àtrium compta sovint amb concerts de qualitat a preus raonables... amb menys públic del que mereixerien. Potser la clau està en l’escàs interès que troba el fet musical en els mitjans de comunicació. Si l’esforç que les televisions públiques (tant les estatals com les catalanes) dediquen a l’esport en general i a determinats equips de futbol en particular, es dediqués a la promoció de la cultura, segurament el panorama faria un tomb important, es crearia ocupació i guanyaríem tots i totes en el coneixement i gaudi del nostre patrimoni.
I és que la cultura és fonamental perquè les persones i els pobles ens mantinguem desperts, vius, creatius, amb capacitat crítica, amb desigs d’un millor futur. No ens ho podem deixar prendre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada