En el Ple Muncipal d’aquest mes d’octubre es va aprovar, amb l’únic vot en contra del regidor no adscrit Adrià Muros, el canvi de nom del jardí de l’Ajuntament, fins ara anomenat “Jardins de Can Modolell” –i conegut per la majoria de gent com a “Parc dels Ocellets” o “Parque de los Pajaritos” –, pel nom de “Jardins de Magdalena Modolell”.
El canvi respon a una petició del Grup Tres Torres que, d’acord amb la seus objectius de preservar i difondre el patrimoni històric i cultural de Viladecans, va demanar dedicar un espai ciutadà a aquest personatge tan rellevant en la nostra història, aprofitant, també, el fet que el proper 7 de gener de 2015 farà just cent anys de la seva mort.
Magdalena Modolell va ser un personatge de la burgesia barcelonina que va heretar un bon nombre de propietats a Viladecans i va decidir convertir el nostre petit poble pagès en el centre de la seva activitat. Per això es va fer construir el palau que coneixem amb el nom de Torre Modolell, i també un jardí molt vistós, d’estil romàntic, que amb el temps s’ha anat degradant i que és el que a partir d’ara portarà el seu nom.
Magdalena Modolell estava casada amb Jaume Nogués i era una dona molt religiosa. Per això, va promoure una colla d’activitats al servei de l’església, però alhora també, seguint l’estil paternalista de la burgesia catòlica de l’època, va deixar una colla de serveis per a la població de Viladecans, com és ara la conducció d’aigua per a ús de tota la població, procedent de la mina que posseïa.
Magdalena Modolell va morir sense fills i, en el seu testament, va deixar les seves propietats per a actuacions religioses i socials al servei del poble de Viladecans, segons decidissin un conjunt de marmessors que incloïen el rector de Viladecans i alguns eclesiàstics barcelonins de la seva confiança. I aquí va començar el litigi. Mentre que el rector de Viladecans, Andreu Samaranch, volia que totes les propietats anessin a parar a l’església i la Torre Modolell fos un gran Centre Catòlic, els altres marmessors, amb més seny, van considerar que l’església no estava en condicions de gestionar tota aquella herència, i van començar a vendre-la per poder dedicar els diners a finalitats útils. I van pactar amb l’ajuntament la cessió de l’ús de la Torre Modolell perquè fos la seu de la corporació, a canvi d’unes compensacions que ni de bon tros cobrien el preu de l’edifici.
El rector Samaranch va començar a posar plets un darrere l’altre contra aquell pacte, fins que el bisbe va dir que el que decidís el conjunt dels marmessors ben decidit estava. Però el plet es va revifar després de la guerra per part de sectors d’extrema dreta, i no es va acabar fins a l’any 1955, quan l’ajuntament va adquirir la Torre per un preu simbòlic de 100.000 pessetes.
En agraïment a l’actitud dels marmessors, l’any 1929 l’ajuntament els va dedicar alguns carrers de l’eixample de Viladecans (Doctor Reig, Pare Artigas, Salvador Baroné, Doctor Auguet, Carles Altés, Pere Sala...) i va decidir dedicar la plaça de la Vila al matrimoni Nogués-Modolell. Però així com els carrers continuen portant aquests noms, la plaça, de fet, mai no va dir-se com s’havia decidit. I ara ens trobàvem que, si bé la rambla es diu “Rambla Modolell”, aquest nom està posat en honor de la família Modolell sencera. I Magdalena Modolell, la persona determinant d’aquesta família, no tenia cap espai públic dedicat. Ara es corregeix aquesta mancança.
En el Ple, el regidor Adrià Muros es va oposar molt fortament a aquest canvi perquè, deia, una dona tan de dretes com ella (“la dona de les tres B: barcelonina, burgesa i beata”, la va definir) no mereixia aquest reconeixement. Encarna Garcia, regidora de Patrimoni Cultural, que és qui defensava la proposta, va respondre amb molt d’encert, dient que, efectivament, Magdalena Modolell estava a les seves antípodes ideològiques, però que la seva petjada a Viladecans havia estat clarament positiva, i que, a més, és una dona, i de dones viladecanenques tan actives no en tenim gaires.
L’alcalde va recordar que fins i tot el Mamut de Viladecans ha assumit el personatge i l’ha fet intervenir per dos cops en actes festius durant aquest any, o sigui que no està malament tenir-li aquest reconeixement. I va demanar que també es faci una cosa semblant amb Eulàlia Amat, la que va donar la casa de Ca n’Amat a l’Ajuntament.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada