Malgrat que moltes associacions sense ànim de lucre han respirat alleugerides per la marxa enrere del Govern espanyol, que finalment no obligarà a totes les entitats a presentar l’Impost de Societats, el cert és que més val no refiar-se’n. M’explico:
La voluntat del Ministeri d’Hisenda amb aquestes modificacions legals no és cap altra que la d’establir un major control sobre els ingressos que reben les associacions. Tot i que fem números i veiem que no complim cap dels requisits que marca la llei com per haver de fer la declaració d’Impost de Societats, el cavall de batalla es troba en els ingressos no exempts. Què són? Doncs tots els ingressos que rep qualsevol entitat sense ànim de lucre i que no provenen de quotes de socis ni de subvencions. Haurem d’aclarir bé quines activitats que fan les associacions durant l’any s’adscriuen bé a la seva raó social, i calcular bé que no ingressin més de 2.000 €. Si es passen, això les obliga a realitzar tota una comptabilitat i a presentar l’Impost de Societats.
Per tant, les entitats no tenen massa motiu per estar més tranquil·les. Observem tot un procés d’incrementar els controls sobre les nostres activitats i la nostra comptabilitat, fet que a mi, personalment, no m’agrada. Perquè considero que una associació no és una empresa. Les persones ens associem perseguint un objectiu comú, una voluntat de transformació social i unes ganes de realitzar projectes de manera altruista. Una empresa és una iniciativa professional que pretén donar un bé o servei a la societat a canvi de rendes. Crec que la diferència és òbvia.
Així, no comparteixo la intenció del govern central de fiscalitzar les activitats de les associacions. Sí que és cert que el món associatiu necessita una reforma, una professionalització per dir-ho així. No negaré conèixer entitats que no gestionen bé la seva comptabilitat, i que per omissió cometen algunes irregularitats. Però en cap cas és la norma general, i defensaré sempre l’honradesa i bona voluntat de les persones que integren les associacions de Viladecans. Però necessitem prendre’ns la gestió de la nostra entitat una mica més seriosament, estar al dia de les obligacions legals i formar-nos. Per això, en comptes de normatives restrictives, fiscalitzadores i entorpidores, el que necessitem és més suport i dinamització del món associatiu. Que la gestió sigui accessible per a tots i totes, i no pas un impediment per a poder realitzar activitats per a tota la ciutadania.
El moviment associatiu de Viladecans ha de tenir clar que la tendència és anar cap a un major control de la seva activitat. Això és així. Tot i que la normativa finalment no hagi anat tan lluny com es pensava, res no ens fa pensar que en els propers anys no s’acabi complint la intenció inicial del govern. I les associacions i entitats, què farem?
Joan Pañella Araujo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada