Parlar de política municipal ha estat durant molts anys parlar d’urbanisme. És com si la gent tinguéssim vocació de constructors, d’enginyers de carrers, voreres i camins, o de jubilats recolzats en una tanca. Una cosa comprensible perquè l’espai públic és de la gent, i perquè quan la política es fa carn ho fa a cop de formigó i pressupost. Les piscines, les biblioteques o els teatres es converteixen en monuments amb firmes d’autor: l’alcalde de torn.
Potser per això les retallades pressupostàries de la crisi han afectat l’urbanisme reparador, la neteja, la cura dels arbres dels carrers, la jardineria, però no l’urbanisme constructor, una fortalesa resistent a les adversitats que sempre troba un lloc al sol dels pressupostos i de la prioritat política.
L’urbanisme constructor té una crítica fàcil i insuficient, l’urbanisme del totxo, encara que potser caldria parlar d’urbanisme de mercat, de monopolis, on els grans propietaris de parcel·les són els bancs, les grans constructores, i els mitjans i grans projectes estan en mans d’anònims grups d’inversió. Quan per construir una plaça en un barri popular necessita fer caixa amb un hipermercat, quan per desenvolupar una zona industrial o per tenir una estació de tren necessita de l’aliança amb un parc temàtic d’outlets, l’empetitit poder polític municipal s’apunta a ser business friendly, amic dels negocis.
Instal·lats en aquesta lògica del no importa que el gat sigui blanc o negre, l’important és que caci ratolins, es fa gairebé impossible trobar la identitat dels valors d’esquerres. La modificació del Pla de Llevant, amb el nostre vot en contra, demostra que el mercat immobiliari i financer avui mana molt més que ahir.
Nosaltres, ICV-EUiA, reivindiquem posar en el mateix camí teoria i pràctica, passar de l’urbanisme constructor a l’urbanisme reparador i rehabilitador, reivindicar la cura del que és vell com a forma de fer-ho nou. Mantenir abans de demolir, recuperar l’esperança de les idees d’esquerra.
Hi ha ideologia a Ca n’Amat, recuperar l’edifici per recuperar la memòria, buscar les arrels que ens fan diferents, convertir-les en coneixement que ens iguali i ens faci sentir propers. Hi ha ideologia a l’Ateneu de les Arts, evitar l’enderrocament d’una escola, recuperar-la per donar oxigen a un barri deprimit amb una escola popular de les arts que interactuï amb l’entorn.
Hi ha ideologia en fer de Medi Ambient una agència d’assessorament de la tarifa social de l’electricitat per mitigar la pobresa energètica. Hi ha ideologia a treballar amb les escoles per l’estalvi energètic, per evitar el malbaratament absurd d’energia que genera contaminació i accelera el canvi climàtic. Hi ha ideologia en fer pedagogia de l’estalvi i generar coneixement sobre la despesa invisible de l’energia, aprofitar i no malgastar la llum i la calor del sol.
Hi ha ideologia en el nostre tractament del medi natural, amb humilitat, curant les ferides del paisatge, fent camins de fusta a la sorra de la platja per no trepitjar la vegetació que creix salvatge en les dunes. Replantar, fer més humà el camí a Sant Ramon amb una escala adaptada al paisatge, reparar la Font de Can Preses i gestionar el bosc pel bosc. Idees humils, idees barates, idees d’esquerra. Hotels per als insectes, prats per a les papallones, tanques per protegir les orquídies salvatges, basses per a les granotes, nius per als ocells. Es tracta de deixar de depredar, embrutar i saquejar la natura i ajudar a recuperar la biodiversitat que li hem arrabassat. Canviar l’extermini per la recuperació, canviar la petjada contaminant per la cura respectuós.
No n’hi ha prou. Es necessita molt més, però depèn de la gent que aquesta forma alternativa d’ICV-EUiA de fer ciutat tingui més suport. Més vots.
José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada