dimecres, 15 d’abril del 2015

Paraules que fan goig

Fa un parell de números, comentava en aquesta secció algunes paraules que jo anomenava “estranyes”, paraules que aquí a Viladecans no haurien dit mai els nostres avis i els nostres besavis, i que a més no haurien sabut què volien dir, però que a alguns els sembla que dir-les és el súmmum de la catalanitat. 

I en canvi, els nostres avis i besavis tenien una gran riquesa lingüística, fruit de l’aïllament en què vivien aquí al Delta, i que serà bo que nosaltres no oblidem. Aquí us en recullo algunes. Per cert que totes comencem per “d” o per “e”, però és casualitat.


Entaforar: Ficar alguna cosa en algun lloc on no hi cap bé, o en un lloc difícil de trobar.

Endreçar: Posar un espai en bon ordre, o preparar una habitació perquè se’n pugui fer l’ús al qual està destinada.

Desar: Posar alguna cosa en algun lloc concret, per tenir-l’hi guardada mentre no es fa servir. 

Escarbotar: Fer caure alguna part exterior o superficial d’una cosa rascant-la o fregant-la o donant-hi un cop.

Escrostonar: Treure o fer caure els crostons, les arestes, les parts que sobresurten d’alguna cosa. S’assembla força a escarbotar.

Desembarassar (pronunciat “desembrassar”): Deixar net un lloc, treure’n allò que fa nosa.

Desembaràs (pronunciat “desembràs”): Habitació o espai que serveix per deixar-hi coses que no se sap on posar i que farien nosa en un altre lloc.

Escurar: Acabar fins al final, sense deixar-ne res, el menjar o beguda que hi ha en un plat o un got. També, netejar un recipient o un conducte de les immundícies que hi ha dipositades (per exemple, una xemeneia).

Escatar: Netejar un camp traient-ne amb una eina tot allò que sobra. 

Escarxofa: Un dels fruits emblemàtics dels nostres camps, que, tal com he comentat més d’un cop, no sé per què ara ens ha agafat per dir-ne oficialment “carxofa”, com si carxofa fos una paraula més digna, culta i correcta que escarxofa, que és la que aquí hem dit tota la vida.

Farem bé de recordar les paraules que deien els nostres avis i besavis, i no deixar-les perdre.

Josep Lligadas Vendrell