 |
| Davant de l’altar de la Raval, any 1959 |
| (Col·lecció Lligadas-Vendrell). |
L’any 2001, i dintre els
múltiples actes que es van realitzar com a part de la campanya “Salvem el Casc
Antic”, es va recuperar la confecció d’una catifa de Corpus al carrer d’Àngel
Guimerà. Una catifa que ja no es feia amb flors, perquè eren massa cares, sinó
que primer es van fer amb encenalls tenyits i després amb pedretes de
coloraines.
La catifa del 2001
reproduïa el perfil de les cases que l’Ajuntament volia enderrocar, i el lema
de la campanya: “Salvem el Casc Antic”. El cas, però, és que després de la
satisfacció d’aquesta primera catifa, la Plataforma organitzadora va plantejar
de recuperar l’antiga tradició que s’havia estroncat feia trenta anys, en
acabar-se les processons de Corpus. I, des de llavors, any rere any, i llevat
dels anys de la pandèmia, hem tingut catifa a Àngel Guimerà, i la tradició s’ha
estès a altres carrers, com el carrer de Jaume Abril, i s’ha recuperat també en
algunes parròquies, que han tornat a fer la processó.
Aquest any, tanmateix, els
organitzadors de la catifa d’Àngel Guimerà han considerat que ja feia molts
anys que la feien, i que ells mateixos també en tenien
molts d’anys, i han negociat que el Grup Tres Torres agafés la torxa i continués la tradició.
I el grup Tres Torres ha creat una secció amb aquest objectiu, i aquest any hem
tingut la primera catifa obra dels nous encarregats, que podeu veure en una de
les fotos que acompanyen aquest article.
Aquest canvi de titular pot
ser una ocasió per recordar breument d’on neixen les catifes de Corpus
viladecanenques, que de fet tenen una història breu, més breu que els anys en
què la catifa s’ha fet des que es va recuperar.
 | ||||
|
La festa del Corpus és una
festa d’origen medieval, que se celebra en una data que es calcula en funció de
la Pasqua, i que té com a objectiu la manifestació de la fe en l’Eucaristia i
la seva exaltació pública. El seu acte central era una processó pels carrers
portant una custòdia dintre la qual s’hi posava una hòstia consagrada.
Aquesta festa va esdevenir
ben aviat una massiva festa popular en què, per exemple, a Barcelona sortien a
desfilar les entitats, associacions i gremis de la ciutat, acompanyant una
custòdia que es posava sobre el tron del rei Martí l’Humà. Hi ha gravats en què
es veu l’inacabable seguici que formava part de la processó. Una gran festa
popular, plena de lluminositat i amb les flors com a element que no podia
faltar.
 |
| La catifa del carrer Àngel Guimerà, any 2024, |
A Viladecans la processó
també era molt lluïda. Es tirava ginesta pels carrers, es penjaven domassos als
balcons i finestres, s’aprofitava l’ocasió també per emblanquinar les cases i
fins i tot les voreres, hi anaven els nens i nenes de primera comunió... A
diversos llocs per on havia de passar la processó es feien petits altars
adossats a la paret en els quals la processó s’aturava, s’hi deixava la
custòdia, es cantava algun cant, i es beneïa la gent.
Tot això, fins que als anys
50 del segle passat algú va pensar que estaria bé fer un pas més: Si a altres
pobles es feien catifes de flors perquè hi passés la processó, ¿per què no
fer-ne també a Viladecans? I així va començar el que seria una de les festes
més participatives que hi ha hagut mai a Vilacecans. Els joves anaven a buscar
ginesta, alguna gent oferia flors que tenia a casa, es recollien diners per
anar-ne a comprar més de colors diversos... Les dones i criatures preparaven la
flor, alguns feien el disseny, i tothom s’hi posava. Unes magnífiques catifes,
sens dubte. I a partir d’aquí, es va iniciar també una altra iniciativa: donar
més relleu als altars. Agafant model d’altars fets en altres llocs, i amb la
implicació de fusters i artesans diversos, es van construir altars que ja no es
col·locaven adossats a la paret, sinó al mig del carrer, amb escalinates i tot,
que donaven més relleu a la mostració de la custòdia i a la benedicció de la
concurrència. En definitiva, com he dit, una de les festes més participatives
que hi ha hagut mai a Viladecans.
Després,
cap a inicis dels 70, es van acabar les processons i, en
conseqüència, també les catifes i els altars. Fins al 2001, en què les catifes van tornar als nostres carrers, i per
molts anys.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada