Doncs sí. És possible crear coses noves i millorar-les. M’ho fa pensar la celebració institucional de la Diada a Viladecans. Recordo la primera, que es va fer l’any 2005 a la plaça dels màrtirs del 1714, o sigui davant de l’ambulatori de dalt: poquíssima gent, ofrena floral amb flors que desapareixien quan el consistori encara no havia tingut temps de girar cua. I –a la foto no s’aprecia– un cert aire cutre encapçalat per una bandera (a l’esquerra) enganxada a la barana amb cinta adhesiva ampla, d’aquella marró tan elegant. Voluntat institucional, doncs, i poca il·lusió. Sensació d’acte amb calçador.
Enguany la cosa ha millorat molt. L’acte es va fer a la plaça de la Vila, que és un espai amb un nom menys hagiogràfic, però que té un aire més institucional i, sobretot, més acollidor. Té una bona mida, de moment, per fer aquest acte. Quan vinguin tots 64.000 habitants, caldrà buscar-ne un altre, però de moment ja fa el fet. Lectura del breu manifest per part de l’alcalde (a mi em va agradar el que va dir i em sembla que era assumible per a gairebé tothom), cobla en viu i en directe (que la veritat és que a l’hora de cantar els segadors resulta molt millor que no un CD). Ballada de sardanes i, sobretot, molta presència ciutadana.
Tenim una certa tendència a pensar que la política és un desastre. Jo crec que aquest acte, que ha anat prenent forma i trobant el seu espai, és una mostra de com és possible que govern i oposició, si no viuen excessivament d’esquena els uns dels altres, poden arribar a conformar coses valuoses, fent cadascú el seu paper. Aquesta és molt petita. Però té un caràcter simbòlic.
Enguany la cosa ha millorat molt. L’acte es va fer a la plaça de la Vila, que és un espai amb un nom menys hagiogràfic, però que té un aire més institucional i, sobretot, més acollidor. Té una bona mida, de moment, per fer aquest acte. Quan vinguin tots 64.000 habitants, caldrà buscar-ne un altre, però de moment ja fa el fet. Lectura del breu manifest per part de l’alcalde (a mi em va agradar el que va dir i em sembla que era assumible per a gairebé tothom), cobla en viu i en directe (que la veritat és que a l’hora de cantar els segadors resulta molt millor que no un CD). Ballada de sardanes i, sobretot, molta presència ciutadana.
Tenim una certa tendència a pensar que la política és un desastre. Jo crec que aquest acte, que ha anat prenent forma i trobant el seu espai, és una mostra de com és possible que govern i oposició, si no viuen excessivament d’esquena els uns dels altres, poden arribar a conformar coses valuoses, fent cadascú el seu paper. Aquesta és molt petita. Però té un caràcter simbòlic.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada