Cansats de dir que no a tot, farem cas al nostre amic José Luis Atienza, president d’ICV de Viladecans, que ens recomanava als membres de la Plataforma Salvem Oliveretes, en l’article “A favor del pla parcial d’Oliveretes” publicat en el nº 24 del mes de juliol al Viladecans, Punt de trobada, que “és una gran llàstima dedicar els joves i combatius esforços a condemnar la realitat en comptes d’intentar modificar-la”.
Doncs va, no condemnarem més la realitat... La realitat ens diu que l’“ecobarri” de 2.377 habitatges (segons el pla parcial) o 2.749 (segons el pla d’habitatge) destruiran la zona agrícola-forestal d’Oliveretes, a més dels 500 habitatges de Can Torrents. Una altra realitat ens diu que l’alcalde i el Barça han firmat un conveni per desenvolupar urbanísticament els voltants de la reserva natural del Remolar amb el projecte Barça Parc.
Partint d’aquestes realitats, és evident que cal continuar construint pisos a Oliveretes, havent-n’hi un munt de buits a Viladecans. I que el Barça Parc s’ha de situar al costat de l’estany del Remolar i d’una zona d’especial protecció (s’inclou dins la Xarxa Natura 2000, i zona ZEPA) d’especial vulnerabilitat i fragilitat, i admetre que cal continuar formigonant el Delta del Llobregat, tot i que no és un creixement continu annex a un nucli urbà, sinó que apareix com una nova taca enmig d’un espai lliure que divideix la zona del Parc Agrari respecte a la Reserva del Delta del Llobregat.
Cal tolerar que les implicacions a nivell de mobilitat siguin brutals a causa de la falta de centralitat urbana i l’absència de transport públic, perquè cal fomentar la massificació, els col·lapses i la contaminació a la zona natural. Amb l’objectiu de continuar atemptant contra els principis més bàsics del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
Perquè cal assimilar que a l’equip de govern ja li va bé que es faci el Barça Parc, com a ganxo per atraure més inversors i especuladors, i desenvolupar així el seu projecte “Parc del Delta”, que vol urbanitzar amb instal·lacions esportives, recreatives, docents, hoteleres, de restauració, culturals, oficines, sanitaris no hospitalari i assistencial, al voltant del Camí de les Filipines que va cap al mar...
Un bon ciutadà ha de respectar els representants polítics que ens governen a Viladecans, tant els socialistes com els ecologistes de debò, que recolzen els projectes del pla de Llevant a Oliveretes, i del Barça Parc al Delta del Llobregat, tot i ser uns atemptats contra la coherència i el sentit comú.
Per tot plegat, és evident que no hi ha arguments per oposar-nos als projectes urbanístics de l’equip de govern de Viladecans (PSC+ICV-EUiA). I fent cas al Sr. Atienza, que diu “que el relat “ajuntament depredador arrambla amb paradís natural per fer especulació urbanística” va molt bé per organitzar marxes de protesta amb pitos i tambors”, desistim d’informar als ciutadans/nes de Viladecans per complaure els nostres governants.
Doncs res, estem convençuts, no denunciarem res de tot això, i serem més constructius.
Què tal si fem el Barça Parc a Oliveretes?
Doncs va, no condemnarem més la realitat... La realitat ens diu que l’“ecobarri” de 2.377 habitatges (segons el pla parcial) o 2.749 (segons el pla d’habitatge) destruiran la zona agrícola-forestal d’Oliveretes, a més dels 500 habitatges de Can Torrents. Una altra realitat ens diu que l’alcalde i el Barça han firmat un conveni per desenvolupar urbanísticament els voltants de la reserva natural del Remolar amb el projecte Barça Parc.
Partint d’aquestes realitats, és evident que cal continuar construint pisos a Oliveretes, havent-n’hi un munt de buits a Viladecans. I que el Barça Parc s’ha de situar al costat de l’estany del Remolar i d’una zona d’especial protecció (s’inclou dins la Xarxa Natura 2000, i zona ZEPA) d’especial vulnerabilitat i fragilitat, i admetre que cal continuar formigonant el Delta del Llobregat, tot i que no és un creixement continu annex a un nucli urbà, sinó que apareix com una nova taca enmig d’un espai lliure que divideix la zona del Parc Agrari respecte a la Reserva del Delta del Llobregat.
Cal tolerar que les implicacions a nivell de mobilitat siguin brutals a causa de la falta de centralitat urbana i l’absència de transport públic, perquè cal fomentar la massificació, els col·lapses i la contaminació a la zona natural. Amb l’objectiu de continuar atemptant contra els principis més bàsics del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
Perquè cal assimilar que a l’equip de govern ja li va bé que es faci el Barça Parc, com a ganxo per atraure més inversors i especuladors, i desenvolupar així el seu projecte “Parc del Delta”, que vol urbanitzar amb instal·lacions esportives, recreatives, docents, hoteleres, de restauració, culturals, oficines, sanitaris no hospitalari i assistencial, al voltant del Camí de les Filipines que va cap al mar...
Un bon ciutadà ha de respectar els representants polítics que ens governen a Viladecans, tant els socialistes com els ecologistes de debò, que recolzen els projectes del pla de Llevant a Oliveretes, i del Barça Parc al Delta del Llobregat, tot i ser uns atemptats contra la coherència i el sentit comú.
Per tot plegat, és evident que no hi ha arguments per oposar-nos als projectes urbanístics de l’equip de govern de Viladecans (PSC+ICV-EUiA). I fent cas al Sr. Atienza, que diu “que el relat “ajuntament depredador arrambla amb paradís natural per fer especulació urbanística” va molt bé per organitzar marxes de protesta amb pitos i tambors”, desistim d’informar als ciutadans/nes de Viladecans per complaure els nostres governants.
Doncs res, estem convençuts, no denunciarem res de tot això, i serem més constructius.
Què tal si fem el Barça Parc a Oliveretes?
Ricard Caba i Calbet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada