Hi érem tots, tots hi vam col·laborar, tots el vam disfrutar, i ja el tenim en marxa de cara al futur.
Aquella iniciativa que va començar amb una taula rodona amb els partits sobre la necessitat de donar més personalitat a la Festa Major, es va traduir immediatament en la trobada d’algunes entitats, a les quals se n’hi van anar afegint d’altres fins a arribar a ser-ne setze... i entre tots vam proposar de crear aquest símbol viladecanenc que podia ser un símbol col·lectiu, i l’Ajuntament hi va donat tot el suport, i hem tirat endavant, i hem concretat la festa, i s’ha produït un bon treball conjunt d’entitats i gent diversa que potser abans no ens havíem trobat fent coses junts...
Els dies previs a la festa s’havia anat creant una certa expectativa, traduïda sobretot en la gent que començava a demanar mocadors, i l’expectativa dels mocadors es va convertir el dia 4, en l’estona prèvia a l’inici del pregó, en una recerca gairebé compulsiva, que va omplir la plaça de groc. I així vam viure una bona i ben treballada estona festiva, i vam iniciar un camí que ara caldrà anar eixamplant i omplint de noves propostes de cara als anys propers.
El mamut de Viladecans ja és aquí, rescatat de les profunditats de la història. Ara, entre tots, l’anirem ajudant a convertir-se en un personatge viu i present, que farà que les nostres festes siguin més festes.
Aquella iniciativa que va començar amb una taula rodona amb els partits sobre la necessitat de donar més personalitat a la Festa Major, es va traduir immediatament en la trobada d’algunes entitats, a les quals se n’hi van anar afegint d’altres fins a arribar a ser-ne setze... i entre tots vam proposar de crear aquest símbol viladecanenc que podia ser un símbol col·lectiu, i l’Ajuntament hi va donat tot el suport, i hem tirat endavant, i hem concretat la festa, i s’ha produït un bon treball conjunt d’entitats i gent diversa que potser abans no ens havíem trobat fent coses junts...
Els dies previs a la festa s’havia anat creant una certa expectativa, traduïda sobretot en la gent que començava a demanar mocadors, i l’expectativa dels mocadors es va convertir el dia 4, en l’estona prèvia a l’inici del pregó, en una recerca gairebé compulsiva, que va omplir la plaça de groc. I així vam viure una bona i ben treballada estona festiva, i vam iniciar un camí que ara caldrà anar eixamplant i omplint de noves propostes de cara als anys propers.
El mamut de Viladecans ja és aquí, rescatat de les profunditats de la història. Ara, entre tots, l’anirem ajudant a convertir-se en un personatge viu i present, que farà que les nostres festes siguin més festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada