Les pintures de Santa Maria de Sales

Estat actual de les pintures murals gòtiques, de principis del segle XIV, en el mur nord de l’ermita de Santa Maria de Sales.

Fotografia del servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

La nova fase de restauració i consolidació de l’ermita de Santa Maria de Sales, que s’està portant a terme entre 2011 i 2012, pel servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL-DIBA), en conveni amb l’Ajuntament de Viladecans i aquest amb el bisbat de Sant Feliu de Llobregat, ha posat al descobert la magnitud d’unes pintures gòtiques i renaixentistes, ja intuïdes en anteriors etapes de restauració.

El lloc de Sales forma part d’un conjunt arqueològic i arquitectònic singular que ha estat objecte de diversos treballs de recerca històrica, arqueològica i arquitectònica des de la dècada de 1980 fins a l’actualitat. Des de les primeres intervencions arqueològiques en l’ermita que van determinar que l’edifici romànic s’assentava sobre una antiga vil·la romana, del segle II-I a.C., i el descobriment de la figura de l’Orant –escultura de terracota del segle XVI–, fins a les diverses actuacions de reformes i consolidacions, aquestes darreres, fonamentalment, a partir de 1997, mitjançant el SPAL-DIBA. 

Santa Maria de Sales és una petita església romànica del segle XII –situada a tocar del Cementiri Municipal–, amb nau coberta amb volta de canó capçada per un absis poligonal amb volta de creuaria, d’estil gòtic i porxada del segle XVII, que en el seu interior alberga tot un seguit de pintures murals que fan d’ella un element excepcional i rellevant no només per la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya.

De l’existència de les pintures ja en teníem noticies a partir de les primeres actuacions sobre l’edifici com així ho testimonien, entre d’altres, els articles signats per Montserrat Pagès dins de la Catalunya romànica (1992) o els de Raquel Lacuesta, Immaculada Lorés i Frederic-Pau Verrié en Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals (2002). Pagès, en aquelles dates, s’aventurava a afirmar que eren pintures romàniques del segle XII; mentre que Lacuesta, Lorés i Verrié, una vegada feta una primera intervenció, en la qual van aparèixer més traces de pintures en diversos espais de l’ermita, dataven mes concretament les pintures entre els segle XIV i XVI. Quines pintures coneixíem en aquesta fase? Bàsicament, fragments aïllats en els murs nord i sud, on es superposaven diverses capes pictòriques: referències a sants i a guerrers; alguns fragments feien pensar en el degollament d’un sant; en el mur sud s’hi representava l’imatge de l’Anunciació i, finalment, també al llarg dels murs, hi ha havia pintures simulant carreus.

L’actual fase d’obra, en la qual encara hi som, ens permetrà consolidar, estructuralment, l’ermita així com ens ha permés recuperar tots els fragments de pintura mural existents. Prèviament a l’entrada dels paletes ha estat la feina dels restauradors. Aquests, han descobert tots els llocs on hi havia rastres de pintures; en el cas de trobar les més antigues, aquestes han estat les recuperades; s’ha procedit a la seva consolidació i finalment s’han protegit a l’espera de la restauració definitiva. Paral·lel a aquest procés de restauració s’ha fet un treball de documentació de les pintures, en el qual a partir de fotografies preses amb llum ultraviolades ha possibilitat la detecció de més figures i escenes de les que fins al moment hi coneixíem. Així, i fins a l’espera de l’estudi final, que estan realitzant els especialistes del SPAL, a Santa Maria de Sales hi tenim tres tipologies de pintures murals: les primeres, gòtiques, datades cap a primers del segle XIV, en les quals es representen diverses escenes de la Passió de Crist; unes altres, renaixentistes, de primers del segle XVI, corresponents a l’escena de l’Anunciació amb l’arcàngel sant Gabriel, i finalment, tot un seguit de pintures simulant carreus de finals del segle XVII.

D’aquesta manera, l’ermita romànica de Santa Maria de Sales s’ha convertir en una petita joia del gòtic català pel que fa a les pintures murals; al fet de ser un dels edificis, dempeus, més antics de la ciutat, juntament amb la Torre del Baró, s’hi ha d’afegir el plus que donen les pintures murals gòtiques i renaixentistes i que de ben segur, en un futur, posaran Viladecans en el mapa de l’art gòtic a Catalunya.  

Manuel Luengo Carrasco