Fer servir la bicicleta com a vehicle d’ús diari ens pot ajudar moltíssim a estalviar en aquests moments de crisi econòmica tan forta. Afortunadament la majoria de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, i també de la resta de Catalunya, han fet esforços importants per a millorar la seguretat per circular amb bicicleta: carrils-bici, zones 30, passos zebra elevats que obliguen els conductors de vehicles motoritzats a circular més lentament, etc. Tot i així, l’entorn per on circula la bicicleta ha de ser encara més segur. La prova és que últimament hi ha hagut alguns accidents mortals, poquíssims, però, si els comparem proporcionalment amb els accidents de cotxes, motos i vianants que cada any s’emporten moltes vides humanes. No obstant, cal seguir-hi treballant perquè veure circular bicicletes de manera habitual en qualsevol municipi és un fet ja imparable que anirà sent cada vegada més significatiu.
Un dels grans obstacles que frena un ús més normalitzat de la bicicleta és la manca de seguretat per aparcar aquest vehicle. Hi hauria persones que el farien servir més si hi hagués més garanties de que no els hi robaran. Alguns es comprarien una bicicleta elèctrica, que els sortiria més econòmica que un cotxe i, fins i tot, que una moto, tan a curt com a llarg termini. Amb el mecanisme elèctric d’assistència per pedalar, la gent arribaria als seus llocs de destinació sense estar cansada ni regalimant suor per tot el cos. Les pujades deixarien de ser obstacles impossibles. Però per aconseguir tot això calen aparcaments segurs. En aquest sentit, el Bicibox sorgeix com una bona alternativa per a totes aquelles persones que no poden deixar la seva bicicleta en un lloc segur però també de fàcil accés per a l’usuari. No obstant, l’ús del Bicibox és encara escàs. Caldria estudiar-ne les causes i buscar maneres per promoure aquest sistema d’aparcament.
Moltes persones desconeixen encara el Bicibox i un potencial d’usuaris important no s’anima a provar-lo. La causa principal podria ser la limitació de temps de 12h., el màxim que la bicicleta pot quedar aparcada en una estació. En cas de sobrepassar l’horari establert s’haurà de pagar un recàrrec. Per tant, una proposta que donaria realment la oportunitat a les persones per a conéixer i provar el sistema, seria fer-lo obert, traient tota limitació de temps. A mesura que les places s’anessin omplint, es podrien anar establint restriccions i diferents modalitats d’ús.
Marta Pombo Sallés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada