A Catalunya, Convergència i Unió va guanyar les eleccions per primer cop, trencant amb deu victòries consecutives del PSC (totes les possibles, des de 1977); CiU havia quedat segona en totes les ocasions des de 1982. El més destacable és que fa només tres anys el PSC va guanyar per 15 escons de diferència (25 contra 10), i ara és CiU qui s’imposa per dos diputats (16 a 14).
I a Viladecans? Evidentment, va tornar a guanyar el PSC, amb un 38,1%. És l’onzena victòria consecutiva en eleccions generals. Però el resultat va ser molt dolent: es tracta d’un descens de 6.847 vots i d’un 19,9%. Són xifres d’una gran magnitud, el PSC havia superat sempre els 18.000 vots amb Zapatero de candidat, però el seu comiat, en plena crisi econòmica, ha portat la pèrdua d’una tercera part d’aquests vots. Val a dir que els 12.075 vots rebuts són més que els que té el PSC en eleccions municipals o en eleccions catalanes, però al mateix temps és la xifra més baixa pels socialistes en eleccions generals des de 1989!
Qui guanya el sis mil vots que perd el PSC? Doncs es reparteixen gairebé a parts iguals, en quatre direccions:
1.668 vots van cap a la dreta, el Partit Popular recull els vots que volen un canvi contundent de govern a Espanya. Se situa així com a segona força (en eleccions espanyoles això ha passat sempre des de 1996), però queda tres dècimes per sota del seu rècord històric, el 24,8% de l’any 2000.
1.520 vots van a l’esquerra, a ICV- EUiA, que només rendibilitza la quarta part del descens socialista, situant-se als nivells de l’època d’Anguita i Ribó, el 1996.
1.323 vots van al catalanisme de CiU, ja sigui com a suport a les polítiques austeres d’Artur Mas o com a rebuig als incompliments de Zapatero en matèries com l’Estatut i el finançament. Els 4.872 de CiU són la xifra més alta en eleccions espanyoles a Viladecans. És una pujada de 4,5%
Un quart grup de descontents, més heterogeni, es reparteix entre l’UPD de Rosa Díaz (593 vots, insuficients per fer un resultat rellevant), Plataforma per Catalunya (però el seu percentatge és la meitat del que va assolir a les eleccions municipals) i també vots en blanc (dobla el seu pes, 2,1%) i l’abstenció (creix un 2,5%, situant-se en el 32%).
En resum, Viladecans és un exemple de la gran davallada socialista a Catalunya; queda per veure si aquests resultats són conseqüència puntual de la crisi o marquen tendència de cara a les eleccions a venir els pròxims anys.
Carles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada