 |
| Catifa reivindicativa de Corpus |
La força demostrada en la lluita per salvar el carrer Àngel Guimerà i el recolzament de la ciutadania van causar el primer efecte. Quatre mesos després de la constitució de la Plataforma, el Ple municipal del dia 23 de setembre de 1999 va aprovar per unanimitat paralitzar l’execució del Pla i tot seguit obrir un període de reflexió i diàleg amb els afectats, comerciants, partits polítics i organitzacions veïnals.
Tot i això, les activitats reivindicatives de la Plataforma continuaven. Per la castanyada es va celebrar una Fira d’Entitats al jardí de la Torre Modolell, amb la plantació d’un arbre i un dinar popular, on hi va haver també la col·laboració de les colles de puntaires, colla de gegants, sardanes i la participació de moltes altres entitats.
A finals d’aquell any, concretament el dia 16 de desembre, el Ple municipal va fer un altre pas acordant de tenir en compte dins del futur Catàleg del Patrimoni Arquitectònic les cases de cal Barber, cal Carcereny i cal Ginestar, així com el jardí indià de la Torre Modolell. Aquest acord del Ple municipal era conseqüència d’una proposta que la Plataforma havia consensuat amb entitats i partits polítics. De tota manera, per salvar els edificis i el traçat del carrer Àngel Guimerà el que calia realment era aconseguir la modificació del Pla que els enderrocava.
Encetant l’any 2000, la Plataforma va continuar els seus actes organitzant un sopar medieval al passadís que condueix a l’escala monumental de la Torre Modolell. També, en els primers mesos del 2000, es van vendre samarretes amb el perfil de les cases i el lema Viladecans Salvem el Casc Antic, amb l’objectiu d’obtenir fons per cobrir les despeses dels actes que s’anaven celebrant.
Al juny d’aquest mateix any es va celebrar el centenari de la botiga de cal Ginestar dedicada des del primer dia a la venda de vi i queviures, al número 11 del carrer Àngel Guimerà. La seva propietària, Antonieta Reguan, va descobrir una placa conmemorativa realitzada per la ceramista Encarni García. La colla de la tornaboda va oferir uns balls populars i també hi va haver gegants, poesia i cant coral.
Arribats a finals de l’any 2000, va ser quan van començar les negociacions amb l’Ajuntament. La comissió negociadora estava formada per Teresa Casadó Tugas i Jaume Molins Reguan en representació dels afectats i també Joan Bonich Roset, Encarni García Jiménez, Rafa Osuna Muñoz i Jaume Alloza Sanromà per la Plataforma. L’Ajuntament era representat per l’actual Alcalde Carles Ruiz Novella, aleshores Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Planificació Territorial. Val a dir que com a part afectada també hi assistia l’empresa immobiliària Anestra S.L. que havia comprat la finca del carrer del Sol que havia estat propietat de l’Adelina Pugès, amb la diferència, però, que el representant d’aquesta empresa, actuant més aviat de forma prepotent i xulesca, defensava l’execució del Pla en contra dels interesos i la voluntat de preservació del edificis que mantenia la Plataforma.
Les negociacions van ser molt dures: en aquesta qualificació hi coincideixen tant la Teresa Casadó com l’Encarni García com el Joan Bonich. Els acusaven de defensar als rics de Viladecans i en aquest sentit l’Encarni diu: “Nosaltres el que defensàvem era el valor històric i patrimonial de les cases, no pas el seu valor econòmic”. Les propostes de modificació del Pla que es presentaven a la taula de negociació elaborades pels arquitectes municipals eren sempre variacions del mateix, mai no complien amb l’objectiu principal de la Plataforma que era salvar les cases. Els integrants de la Plataforma ho tenien molt clar: “Per a nosaltres mantenir l’estructura del carrer era el més important”.
Amb l’interès de mantenir viu el conflicte en l’opinió pública, la Plataforma va decidir recuperar una vella tradició: la catifa floral de Corpus. Així doncs, el dissabte 16 de juny de l’any 2001, el cap de setmana després de Corpus, va quedar instal·lada al carrer Angel Guimerà una catifa reivindicativa que reproduïa el perfil de les cases, perfil que ja s’havia convertit en el símbol de la lluita per salvar el Casc Antic.
Tot i que els integrants de la Plataforma tenien clar que l’única forma d’aconseguir els objectius era mitjançant la negociació, aquesta no avançava. S’havia arribat a una situació de paràlisi que es preveia molt difícil de superar. Amb l’objectiu de desbloquejar les negociacions i poder avançar amb l’horitzó d’un acord final satisfactori, José Luis Atienza, aleshores president local d’Iniciativa per Catalunya Verds, va proposar que fos Salvador Matas i Dalmases, un arquitecte neutral, el que treballés per trobar un projecte que fos assumible per tothom. La proposta va ser acceptada per totes les parts.
L’arquitecte Matas es va posar a treballar amb l’objectiu encomanat, reunint-se tant amb la Plataforma els dissabtes al matí a la mateixa seu de cal Carcereny com amb els representants municipals. Després d’un temps de treball i debat amb els seus corresponents estira-i-arronses, es va aconseguir un acord.
Amb l’acord final, signat el 22 de juliol de 2002, la Plataforma havia aconseguit salvar totes les cases i mantenir el traçat històric del carrer Angel Guimerà. Com a contrapartida els propietaris de les cases 1, 3, 5 i 7 haurien de cedir una part de les eixides que donen al jardí municipal per a la seva ampliació i la casa número 9 també cediria la part del garatge per obrir un pas fins al jardí, al mateix temps es desestimava la construció d’un aparcament al subsòl del jardí preservant els seus exemplars vegetals exòtics i mantenint el seu caràcter íntim i tranquil.
Tot i la procedència diversa dels seus membres, la Teresa Casadó, el Joan Bonich i l’Encarni García coincideixen en manifestar el bon ambient, el treball en equip i la unió entre tots els que es van aplegar a l’entorn de la Plataforma. I tot això ho expressen amb l’entusiasme de la feina ben feta i el bon record d’aquells tres anys de lluita per salvar la identitat històrica i sentimental del passat de Viladecans que representen els habitatges del carrer Àngel Guimerà. Una mostra d’això és que avui, deu anys després, aquell grup de viladecanencs segueixen trobant-se cada any per fer la catifa de la diada de Corpus, catifa que a l’any 2007 van dedicar a Rafa Osuna, una de les ànimes del grup, que havia mort al febrer d’aquell any.
Actualment podem constatar la rehabilitació integral de les cases de cal Barber i cal Carcereny així com la rehabilitació també de la façana de cal Tòfol. Malgrat això, encara queda per resoldre la recuperació del jardí com a espai de caràcter íntim i tranquil, esmentat a l’acord, i que a hores d’ara es troba en un estat deplorable, sobretot si el comparem amb la resta de parcs i jardins de la ciutat.
Ara bé, la gran assignatura pendent que tenim els viladecanencs i que caldria resoldre el més aviat possible en el camí de la recuperació del centre històric, és la rehabilitació de la Torre Modolell. El palau es troba en aquests moments en una estat preocupant, amb l’ala oest tancada i la terrassa en estat ruïnós, el segon pis tancat per risc d’esfondrament i la façana en un estat més que discutible. Els viladecanencs no ens mereixem que aquest important actiu patrimonial i símbol de la ciutat no ofereixi la imatge que li correspondria al palau que acull la primera institució municipal i que al mateix temps és la casa de tots els ciutadans.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada