Els milicians de Viladecans al front en els primers mesos de la Guerra Civil

Document del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya que relaciona els milicians de Viladecans que estan en el front de guerra, novembre de 1936. Centro Documental de la Memòria Història, Salamanca. Portal d’Arxius Pares dels Ministeri de Cultura.

El juliol passat es van complir 75 anys del cop d’estat militar que va provocar la Guerra Civil a Espanya. L’aniversari ha tingut escàs ressò mediàtic i m’atreviria a dir que tampoc acadèmic i universitari, enfosquit per la forta crisi econòmica que patim i per la situació política de contesa electoral que hem viscut en els darrers mesos. Ara que sembla que alguns volen amagar el que s’ha denominat la “memòria democràtica”, crec que s’ha de mantenir i continuar en la recerca i difusió del període republicà pel que té d’exemple de lluita per la democràcia i els drets socials i de la classe treballadora. En aquesta línia s’emmarca aquest article que pretén recuperar la memòria d’aquells viladecanencs que van participar en les columnes milicianes que van sortir de Barcelona per defensar la República i els treballadors davant el cop d’estat militar i el feixisme que va suposar l’acció del general Franco i la resta de militars i civils sollevats el 18 de juliol de 1936.

La tarda del diumenge 19 de juliol de 1936 la revolta militar a Barcelona pràcticament estava sufocada. Les unitats militars que havien sortit de les seves casernes, la matinada del diumenge, van ser aturades pels treballadors, enquadrats cadascú dins dels seus partits i sindicats, amb la col·laboració dels forces de la Guàrdia Civil i el Cos de Seguretat i Assalt que es van mantenir fidels a la República i a la Generalitat de Catalunya. Ni l’arribada, a mig matí, de l’insurrecte general Goded, que havia sollevat Mallorca, va impedir que els treballadors es fessin càrrec de la situació. El carrer era de les classes populars, el moviment anarquista dominava la situació. Sindicat majoritari a Catalunya, es va fer càrrec, també, de la majoria de les armes, una vegada assaltades les casernes de Barcelona. Fracassa el cop d’estat i comença la revolució.

El 21 de juliol, la Generalitat, en un intent de controlar la situació, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, on tenen una clara hegemonia els anarquistes de la CNT-FAI i on Joan Garcia Oliver dirigirà el potent Comitè de Guerra, encarregat entre d’altres assumptes, de formar les milícies, alternativa ciutadana popular a l’exèrcit que, a la capital i a moltes guarnicions de Catalunya, havia quedat totalment desarticulat. Ràpidament, els dirigents polítics i sindicals fan crides a la mobilització ciutadana per a recuperar per a la República l’Aragó que majoritàriament havia quedat en mans dels militars revoltats. Saragossa, referent de l’imaginari anarquista, i Osca seran els punt de mira de les columnes que sortiran de Barcelona en els dies següents.

Entre el 22 i 23 de juliol, espontàniament, sortiren els primers grups de voluntaris anarquistes que marxaren, direcció Lleida, cap al front de l’Aragó. El 24 de juliol ho faran les dues grans columnes anarquistes: la columna Durruti, dirigida pel mateix Buenaventura Durruti, i la columna  Ortiz, dirigida pel fuster anarquista Antonio Ortiz. El seu objectiu malaguanyat serà deslliurar Saragossa del feixisme. El 25 de juliol sortirà una altra columna anarquista, comandada per Domingo Ascaso que es dirigirà al front d’Osca; el mateix dia, també es produeix la sortida de la columna del PSUC-UGT, anomenada Karl Marx i dirigida per Josep del Barrio, i la columna del POUM, també anomenada Lenin o Joaquim Maurín, al davant de la qual hi estarà Jordi Arquer. Aquestes dues columnes també es dirigiran cap al front d’Osca.

El 3 d’agost sortirà del port de Barcelona en direcció a Mallorca, el cos expedicionari, format per militants d’Estat Català, del PSUC i anarquistes de la CNT-FAI, sota el comandament del capità Bayo per intentar que les Illes Balears tornin a la legalitat republicana. L’operació militar fracassarà i la nit del 3 al 4 de setembre les tropes republicanes a Mallorca són reembarcades cap a la península.

A primers de setembre es formaran les darreres columnes milicianes: la Roja y Negra, integrada per milicians anarquistes, i la Macià-Companys, formada per militants i simpatitzants d’ERC. La primera s’encaminarà cap al front d’Osca i la segona cap a Alcanyís i Montalbán (Terol). 

Aquesta és la seqüència de la formació i desplegament de les columnes milicianes des de Barcelona cap als fronts de guerra de Terol, Saragossa, Osca i les Illes Balears. Ara vegem quina va ser la participació dels milicians de Viladecans en aquestes columnes en els primers mesos de la guerra. 

Hem pogut conèixer la participació dels nostres veïns gràcies a les relacions dels subsidis pagats per la Generalitat als familiars dels milicians que van marxar al front, que es poden veure al Portal d’Arxius PARES del Ministeri de Cultura (http://pares.mcu.es/Pares). Els pagaments es realitzaven a traves del Consell Municipal de Viladecans i en ell ens consten les signatures de l’alcalde, Llorenç Puig (ERC), i dels membres del Comitè de Milícies Antifeixistes de Viladecans: Josep Iturrioz (ERC), Pere Codina (ERC ?), Joan Carrique (CNT) i Marià Sajuan (CNT). La normativa del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya establia que el subsidi només el podia cobrar el familiar designat pel milicià o en el seu defecte el familiar més pròxim, començant per la dona i els fills; que no es paga subsidi si el patró del milicià segueix pagant el jornal i que el subsidi era de 10 ptes/dia, mentre el milicià romangués al front. 

D’aquestes relacions es deriva que Viladecans va aportar, des de juliol a novembre de 1936, un total de 74 milicians a les diverses columnes que es van formar a Barcelona. Majoritàriament, en un 58 % –43 milicians–, eren de la CNT i entre les diverses columnes anarquistes en les quals es van integrar cal destacar la Roja y Negra amb 30 milicians. La resta de milicians es van integrar en la columna Macià-Companys, d’ERC (28 milicians, 38 %). A les columnes del PSUC-UGT i del POUM només es van integrar dos i un milicià, respectivament. 

Les dates d’allistament dels milicians s’estenen des del 2 d’agost fins al 30 de novembre de 1936, malgrat que la documentació en aquest aspecte i en alguns casos es força contradictòria; així per exemple en una de les relacions es fa constar que els primers milicians que es van allistar ho van fer el 21 de juliol (Miguel Muñoz Martínez i Antoni Navalón Rod) i que els següents ho van fer el 2 d’agost (Sebastià Carbó Clavé, Josep Raurich Nicolau, Andreu Serna Martínez i Josep Ferrer Rosell). Les relacions assenyalen que fins al 20 d’agost no hi hauria cap més allistament, malgrat que en algunes altres s’esmenta que el 3 d’agost es van allistar José Casé Pitarque, Ferran Garcia Masó i Antonio Illán Aparicio. Entre el 2 d’agost i el 30 de novembre es va produir un degoteig constant d’allistament dels milicians locals, si bé l’allistament, majoritàriament, es va concentrar en els dies 2 i 16 de setembre de 1936. El 2 de setembre es van inscriure la gran majoria (19 de 28) dels milicians de Viladecans que es van incorporar a la columna Macià-Companys i el 16 de setembre, 25 dels 30 milicians que es va integrar a la columna Roja y Negra de la CNT. Les dates són coincidents amb la formació i sortida al front d’aquestes columnes tal i com hem comentat amb anterioritat. La majoria dels milicians que es van incorporar a la columna Roja i Negra van quedar destacats en el front d’Osca, altres van estar en les poblacions de Banastars, Barbastre o Tardienta (Osca) i Azaila (Terol) o Sástago (Saragossa). La totalitat dels milicians de Viladecans que es van incorporar a la columna Macià-Companys van ser destinats a Alcanyís, Terol.

A destacar, pel que implicava de compromís personal i familiar amb el sistema de drets i llibertats republicanes, la participació en les milícies de sis parelles de germans: Carles i Sebastià Carbó Clavé, d’ERC; José i Andrés Casé Pitarque, també d’ERC; Antonio i José González Contel, de la CNT; Antonio i Manuel Illán Aparicio, de la CNT; José i Manuel Mora Gómez, de la CNT i finalment, Francesc i Salvador Romaguera Romero, de la UGT i ERC, respectivament.

A finals de setembre de 1936 el Govern de la República per tal de fer front amb major efectivitat, disciplina i organització a l’exèrcit rebel, va decretar la militarització de les milícies i la formació d’un nou exèrcit, l’Exèrcit Popular, on s’enquadrarien totes les columnes milicianes i tots aquells militars professionals que havien restat fidels a la República. D’aquesta manera la majoria de les columnes milicianes s’integrarien en la nova estructura militar de Brigades Mixtes, no sense l’oposició, en molts casos, de les milícies anarquistes. 

A partir d’octubre del 36, s’enfronten dos exèrcits, si bé tots els especialistes militars subratllen l’eficàcia, disciplina i organització –a banda de disposar de mes armament– de l’exèrcit rebel sobre l’exèrcit republicà, més voluntariós però poc disciplinat i instruït i dotat amb menys material bèl·lic durant tota la contesa militar.

En el proper número de Viladecans Punt de Trobada publicarem la llista completa dels milicians viladecanencs.

Manuel Luengo Carrasco