Bou per bèstia grossa

Fer passar bou per bèstia grossa és una expressió que vol dir el contrari de filar prim. L’expressió és molt pertinent quan s’observen les mesures que va prendre el Partit Popular en relació a les entitats amb la llei 27/1994 de 27 de novembre: amb el pretext de regularitzar la situació fiscal de moltes entitats, unes mesures desproporcionades i inaplicables sobre tot el teixit associatiu, prescindint del seu volum, finalitat, i impacte econòmic. Una canonada a la línia de flotació de les entitats, que són a la base de la democràcia i que ja tenen prou feina per sobreviure en les seves tasques culturals, esportives i socials. Una llei que, a instàncies de CiU, ha acabat essent modificada de forma favorable a les petites entitats pel decret llei 1/2015 de 27 de febrer,  però que diu molt sobre el desconeixement i l’escassa valoració de la dinàmica associativa per part del PP. Segons el plantejament inicial totes les entitats es veurien obligades a presentar l’impost de societats, amb una complexitat comptable i burocràtica molt allunyada de les capacitats dels homes i dones que fan funcionar sense cap guany econòmic la maquinària associativa. Tot plegat, a més, sense mesures conegudes que incrementessin la capacitat d’Hisenda per controlar una allau de noves –i inexpertes– declaracions, una Hisenda que no dedica els esforços que caldrien a acabar amb el frau fiscal milionari.

Molta fullaraca per no res. Perquè quan la gent demana transparència a les administracions públiques i mesures contra la corrupció no està parlant d’aquestes petites entitats, sinó de la dinàmica d’alguns partits, de les grans corporacions i de l’enginyeria financera destinada a fer opaca l’economia. 

Amb tot, d’aquesta excentricitat pepera, se’n poden extreure dues conclusions: si hi ha entitats que mouen volums significatius de diner negre, cal aplicar les mesures adequades perquè no serveixin de tapadores empresarials ni evadeixin impostos. I en qualsevol cas, totes les entitats, grans i petites, han de gestionar tan bé com sigui possible els seus recursos, però això es fa millor amb eines tècnicament senzilles, de fàcil comprensió i allunyades de la burocràcia, que amb ampul·loses lleis buides de contingut.