Em sap greu per si a algú li ha fet un salt el cor, però aquest títol no és cap primícia de fitxatges futbolístics. Sinó que és per lamentar la mala manera com alguns locutors de TV3 pronuncien alguns noms, siguin de persones o siguin de llocs. S’obliden que estan parlant en català, i els pronuncien com si estiguessin fent-ho en castellà.
Les dues ciutats que esmento són casos emblemàtics. Los Angeles i San Francisco són dues ciutats californianes que tenen noms d’origen castellà, posats pels missioners que van fundar-les, però que ara han passat a ser noms anglesos. No té cap sentit, en català, pronunciar-les com si fossin noms castellans. O es pronuncien tal com ho fan en anglès, o es llegeixen com si fossin paraules catalanes, que totes dues coses són correctes. Es faci com es faci, la “g” de Los Angeles ha de sonar sempre com la “g” de la paraula catalana “pugem”, i la “c” de San Francisco ha de sonar sempre com una “s”.
I el mateix amb els noms de persona. Aquí, els qui patinen més són els locutors i locutores esportius. En portugués, Cristiano Ronaldo es pronuncia “Cristianu Runaldu”, i Marcelo es pronuncia “Marselu”. Però els nostres locutors ho pronuncien com si fossin noms castellans. I, més trist encara, al Kiko Casilla, que és un noi d’Alcover, a l’Alt Camp, o al Dani Pedrosa, que és de Sabadell, al Vallès Occidental, encara hi ha locutors que pronuncien el seu nom amb les vocals fortes, com si fossin noms i cognoms castellans. Kiko s’ha de pronunciar “Kiku”, i les dues “a” de Casilla i la “e” i la “a” de Pedrosa s’han de pronunciar totes com la “a” de cosa...
I d’això no se’n pot donar la culpa al Tribunal Constitucional.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada