Des de la perspectiva d’una tècnica municipal

Què ens aporten les associacions?

Experiència personal: època universitària.

Experiència professional: des de 1996, a l’Ajuntament de Viladecans (i al Prat) sempre desenvolupant tasques de dinamització associativa: promoció de recursos i eines per a millorar el funcionament de les entitats i el moviment associatiu.  

Tècnica de joventut

Entitats estudiantils

Entitats juvenils

Tècnica de comunitat: registre d’entitats, equipaments, formació, portal d’entitats i  eines 2.0, Mostra d’entitats. Això em permet treballar amb entitats de tots els col·lectius i d’aquesta manera conèixer de prop sectors associatius i col·lectius de la ciutat diferents, amb les seves problemàtiques, necessitats, capacitats, inquietuds...

Per què ens costa tant participar a les entitats? Quina és la nostra cultura associativa?

Des del meu punt de vista penso que no som ni culturalment ni tradicionalment una societat eminentment participativa ni massa activista pel que fa a reivindicacions i lluita de drets. En els darrers anys, tenim tendència a mobilitzar-nos quan ens toquen el pa i la cosa es posa malament (filosofia “qué hay de lo mío”). Però no és una constant en la nostra manera de viure ni d’entendre la societat.  

Causes:

Qüestió cultural i de context socioeconòmic.

Qüestions històriques: estructures polítiques basades en la submissió a l’església, a la monarquia... Cultura de l’obediència. 

L’evolució del context social i econòmic de la Transició a l’inici de la crisi. Passem d’una època en què hi ha molt per fer i la societat es mobilitza en pro de la consecució de drets propis i necessaris d’una democràcia, a un desenvolupament de l’Estat del benestar i una millora econòmica que ens refrena i ens malacostuma. Desaprenem o ens relaxem en la defensa i lluita dels drets. I aquí estem tots i totes implicats: ciutadania – entitats – administració: 

Vaques grasses: Filosofia del vull, demano, tinc.

No hi ha o no veiem grans problemes socials pels quals ens hàgim de mobilitzar. Desaprenem la tasca reivindicativa.

Les entitats deixen d’haver de fer una tasca reivindicativa com a prioritat, es desdibuixen els objectius i projectes, i comencen a desenvolupar una tasca més lúdica, de prestació d’activitats i serveis que no són gratuïts però tenen preus assequibles. Molta gent es fa sòcia per a gaudir d’aquestes activitats però no coneix de prop el projecte associatiu ni tota la feina que es fa. Aquest socis que esdevenen clients i que veuen l’entitat com una “empresa”: si pago tinc dret a exigir, no tinc per què implicar-me en res més. 

Actualitat: Crisi econòmica. Fruit d’aquesta evolució, la ciutadania que té problemes no identifica les entitats com a possible via per a resoldre el seu problema o canalitzar les reivindicacions. Per la seva banda les entitats es troben desbordades, manca capacitat de reacció. Falten socis actius.

Les associacions connecten amb les necessitats dels veïns i veïnes?

La meva opinió és que la majoria ho intenten. Però, tenen les eines i els coneixements? Són conscients que ho han de fer o són esclaves dels socis/clients?

Què caldria fer per millorar la situació?:

Tenir clars els objectius i el projecte: Recuperar els objectius que es van redactar als  estatuts. Prioritzar accions: Reordenar les nostres accions o revisar els objectius i el projecte 

Analitzar la realitat: quin és el perfil del nostre públic de destí. Què fa, què li passa, quins problemes té? Arribem a qui ens necessita?

Tornar a esdevenir referents.

Aprendre a comunicar i adaptar els sistemes de comunicació als destinataris, als projectes: 

No es tracta de fer publicitat. Cal comunicar.

Aprofitar totes les oportunitats per informar als socis de tot allò que es fa, de la feina que hi ha darrere... Involucrar en el dia a dia.

També puc dir que, en el procés d’acomodació, hi ha algunes entitats, persones, que han perdut l’interès per aprendre, millorar, adaptar-se a la realitat. 

Quins són els reptes de les entitats?

Poder fer front i adaptar-se a tota la reforma de  la legislació (IS, transparència, Inspecció de treball....). Noves normatives que dificulten i burocratitzen la tasca associativa.

Voluntariat. El treball amb voluntariat fomenta la implicació de les persones associades. És difícil però possible.

Aproximació i coneixement de la realitat.

Comunicació. Adaptació de les eines al públic destí, però també visió de creixement.

Saber comunicar, informar a les persones associades. Aprofitar les oportunitats.

Aprendre a implicar i a compartir tasques. No ho hem de fer tots. Repartir i assumir responsabilitats. 

Sònia Rodríguez