Recentment el Govern de la Generalitat ha aprovat el catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, redactat per l’Observatori del Paisatge després d’un llarg procés participatiu i de definició.
Pel que fa a Viladecans (i el seu entorn més immediat) cal consultar la unitat de paisatge número 11, que el catàleg identifica com a “Delta del Llobregat”. Allà hi podrem conèixer els trets distintius del paisatge, els principals valors, la seva evolució històrica, el paisatge actual i la seva dinàmica, les principals rutes i punts d’observació, la seva possible evolució i, finalment, una avaluació amb les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats intrínseques.
El document constata, entre d’altres, la “dinàmica clarament expansiva” del nostre municipi pel que fa al nombre d’habitants (més de 4.000 des de 2001) i observa com en les darreres dècades s’està produint “un progressiu creixement a la plana deltaica, fins a la C-32, (...) a través de polígons industrials i comercials de distinta mena”, una tendència que també observa a les poblacions veïnes.
Afegeix: “L’eix Sant Boi-Castelldefels és pràcticament ja un continu urbà sense solució de continuïtat” i detecta com a debilitat la densificació d’infraestructures i la concentració de polígons industrials i comercials. ”Cal evitar”, se’ns diu, “l’aparició del continu urbà entre Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat, per no desvirtuar la identitat històrica de cada població”. Un argument que xoca frontalment amb el Pla de Llevant (3.000 nous habitatges) que promou l’Ajuntament.
Al mateix temps, el catàleg de paisatge concreta que “dins els límits municipals de Viladecans existeixen alguns exemples destacats d’àrees de paisatge periurbà amb un futur incert”. Cita el cas del sector de Ca n’Alemany –hores d’ara és ben constatable que s’està impulsant com a nou polígon industrial i com a seu del futur outlet– i afegeix que “caldria esperar la consecució d’un tram de nova façana urbana de qualitat, respectuosa amb les preexistències”.
En aquest sentit, només cal veure la nova seu de Desigual que s’està aixecant a tocar de la C-32 i jutgeu vosaltres mateixos. Recordem també la integració (és un dir) de les 10 torres de Vilamarina en el nostre skyline. És el que el document detecta com una de les debilitats del paisatge del Delta: “la implantació de nous conjunts arquitectònics de grans proporcions, deslligats del lloc”. Per això constata que “els creixements urbanístics previstos s’han de fer amb la màxima integració possible, i aprofitar els espais lliures i equipaments, per donar continuïtat als espais oberts”.
En l’àmbit més deltaic el catàleg identifica valors històrics molt notables com el parcel·lari agrari que caldria preservar de forma contundent enfront possibles transformacions. S’assegura que “convindria tenir molt en compte el valor paisatgístic dels espais agraris deltaics i el seu remarcable potencial productiu i de mitigació de la petjada ecològica metropolitana que presenten els camps del Delta del Llobregat”. En aquest sentit, s’avança que “no és descartable que en els propers anys es plantegin projectes sistemàtics de conversió massiva d’actuals espais agraris (...) en espais naturals”.
Pel que fa a les amenaces cal destacar “la potencial necessitat en un futur de la quarta pista de l’Aeroport del Prat, que pot comprometre la franja litoral compresa entre l’estany del Remolar i el de la Ricarda (...). L’afectació d’aquesta franja suposaria la seva completa desaparició, perdent-se així un important connector entre les dues principals zones humides del litoral”.
Finalment, entre les fortaleses i oportunitats identificades –que també n’hi ha– en cito algunes: el Parc Agrari del Baix Llobregat, la proximitat amb Barcelona, la promoció de l’agricultura de kilòmetre zero, la fortalesa paisatgística que impregna la diversitat de morfologies agràries, els nous espais naturalitzats, els valors paisatgístics i naturals del Delta del Llobregat, el desenvolupament del lleure de proximitat, el turisme associat a la gastronomia o l’alt potencial de la potent cultura paisatgística deltaica (literatura, pintura...).
Tant de bo aquest catàleg de paisatge no quedi al fons d’un calaix o al mig d’una prestatgeria a l’àrea d’Urbanisme del nostre Ajuntament i, per contra, esdevingui un full de ruta, un instrument valuós i inspirador a l’hora de planificar i repensar la nostra ciutat. Tant de bo.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada