M5, una aparició

Dimarts 9 de maig, 5,40 del matí. Mig endormiscada vaig a la parada de la Plaça Europa a buscar el bus. Alguna vegada, a aquella hora, he trobat encara algun bus nocturn. En veig venir un que diu “M5 Intercanviador Cornellà Centre” i, seguint el que vaig aprendre quan la catastròfica construcció de les vies de l’AVE, m’hi enfilo. L’ex ministra del govern Zapatero Magdalena Álvarez, “antes partía que doblá”, em va ensenyar que en qualsevol moment el teu tren pot no existir i el teu bus pot no funcionar, per tant m’he acostumat a agafar sempre el primer bus que va en direcció aproximada a la que m’interessa, i sobre la marxa em vaig espavilant si convé agafant altres transports. Perquè si et quedes a terra pot ser que t’hi quedis indefinidament. I de passada faig turisme comarcal.

Una altra passatgera, més prudent que no pas jo, pregunta si realment va a Cornellà. I un joveníssim xofer, ens ho confirma i ens diu que som les dues primeres passatgeres del primer recorregut del primer bus M5. També ell s’estrena com a conductor i com a treballador. “És la primera sorpresa agradable que em dona Avanza”, dic. “És que no és Avanza, em respon el conductor”. I no, és Monbús-Juliá, amb un autobús gran i nou de trinca. De fet, Avanza i Monbús són “tal para cual”, però reconec que em fa il·lusió.

El bus M5 fa avui el recorregut Gavà-Cornellà, però en breu –em diu el xofer– farà Castelldefels Cornellà. Cada deu minuts, diu a la parada.

Bona idea, en qualsevol cas. L’arribada a Cornellà et permet comunicar-te via Renfe amb l’altra banda del riu cap al Penedès, cap a Manresa i cap al Maresme, passant, si vols pel cor de Barcelona. Tens la línia blava de metro i el tramvia. Cotxes nous, xofers engrescats... Ara només falta que mantinguin realment el que prometen.

                             

De fet aquest enllaç llançadora amb Cornellà no és nou. La Mohn, quan Renfe i FFCC van encallar-se amb la construcció de l’Ave, va posar en marxa una nova línia que feia això mateix i que no recordo com se deia. Van jurar que no era circumstancial, però va desaparèixer quan es va normalitzar la situació. Bé, normalitzar és un dir, perquè la normalitat al Baix vol dir ensurt rere ensurt.

Mercè Solé