Les eleccions europees del 9 de juny ens agafaran una mica tips de campanya electoral, després de les eleccions catalanes de diumenge passat, i probablement, una mica distants de les institucions europees, que sempre ens semblen lluny de la nostra quotidianitat.
Aquesta percepció, però, és comuna però no és gaire
encertada, perquè a Europa ens hi juguem molt. Ens hi juguem en primer lloc que
els partits d’extrema dreta i l’ultranacionalisme assoleixin un pes, o potser
una majoria, que acabi legitimant actuacions contra els drets humans. Fins ara
la política d’acollida de migrants i refugiats a Europa no es caracteritza per
la seva humanitat: el recent pacte que pretén regular drets i deures de
migrants n’és una mostra. Continuar per aquest camí pot tenir efectes devastadors:
causar milers de morts i l’increment de les màfies; desproveir societats com la
catalana que necessiten urgentment equilibrar la piràmide d’edat per mantenir
l’economia i l’estat del benestar; causar una exclusió endèmica de col·lectius
en situació irregular (sovint sobrevinguda), cosa que a banda de fer patir la
gent és una bomba de rellotgeria en la convivència. Si no, només cal mirar les banlieues
franceses.
Ens hi juguem en segon lloc actuar resoltament per frenar
l’emergència climàtica, que reclama decisions agosarades i imaginatives per
assolir els objectius de desenvolupament sostenible i simultàniament polítiques
públiques sòlides per fer front als canvis necessaris i a les conseqüències del
canvi climàtic que ja avui ens afecten.
I ens hi juguem, molt especialment, un futur de pau. Van
agafant força les postures bel·licistes respecte a la invasió d’Ucraïna per
part de Rússia. Sense ingenuïtat, cal fer bona política europea que porti a
negociar sortides viables i dignes. Difícil, però l’escalada bèl·lica tindrà,
ben segur, conseqüències dramàtiques. Només afavoreix l’obscur negoci de les
armes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada