Personalment
no m’agrada l’estiu. Prefereixo l’hivern, com els vampirs. La nit d’hora, el
fred, qualsevol coseta que t’escalfi... A l’estiu amb qualsevol moviment estàs
ja suant. És aclaparador. Tampoc soc persona d’anar massa a la platja. Si hi
vaig, ho faig quan no hi ha gaire gent, és a dir, a primera hora de la nit o
quan ja són les set de la tarda. Quan no fa massa calor, vaja. I de totes
maneres, hi vaig perquè els meus amics o la meva parella volen. Tot i així,
seria guai anar-hi alguna vegada per veure un espectacle d’estels enlairant-se
tots cap al cel sense que caiguin a terra durant una estona llarga.
Cometas, hora de volar és un joc cooperatiu en el qual heu
de començar i acabar un espectacle d’estels sense que cap d’ells caigui
a terra. Aquests venen representats per rellotges de sorra. Quan a un
d’ells se li esgota el temps, significa que l’estel corresponent ha
tocat terra i perdeu la partida. Per evitar que als rellotges de sorra se’ls
esgoti el temps, heu d’anar jugant les cartes d’estels corresponents per
donar-los la volta. Si aconseguiu jugar totes les cartes d’estels sense
que cap rellotge de sorra es quedi sense temps, guanyeu!
Per
començar una partida, primer heu d’assegurar-vos que tots els rellotges de
sorra tinguin tota la sorra en una banda. Després, poseu-los tombats.
Segons el nombre de jugadors que sigueu, rebreu una quantitat determinada de cartes
d’estels. Amb la resta formeu una baralla de cara avall, que és el munt per
anar robant durant la partida.
Qui
hagi fet volar un estel més recentment és el jugador inicial. A continuació, es procedeix en
sentit horari. Durant el vostre torn només heu de jugar una carta d’estel de
la vostra mà i robar-ne una altra de la baralla. Les cartes d’estels mostren
totes un estel, que pot ser d’un únic color
o de dos.
D’aquests colors són, precisament, els rellotges de sorra. Les cartes
d’estels també mostren un o dos símbols, per si us és més fàcil
guiar-vos per simbologia en comptes de per colors. Cada rellotge de
sorra té marcat un d’aquests símbols.
Quan
jugueu una carta d’estel d’un color, heu de donar la volta al rellotge
de sorra corresponent. Per exemple, si jugo una carta d’estel que
conté el color blau, hauré de girar el rellotge de sorra blau. Si
aquest es troba tombat, simplement l’aixequeu perquè el temps comenci a córrer.
Jugant una carta d’estel d’un únic color també us permet girar el
rellotge de sorra blanc en comptes de fer-ho amb el que correspon. No
obstant, si utilitzeu una carta que conté dos colors, haureu de
girar els dos rellotges de sorra pertinents. Una particularitat que té
el joc és que podeu deixar córrer el temps que vulgueu dels rellotges per
jugar la carta d’estel desitjada en el moment idoni, com per exemple,
donar-li la volta a un rellotge que està a punt que se li esgoti tot el
temps. Això vol dir que no esteu obligats a jugar les cartes sempre a
correcuita, hi ha vegades que és millor deixar passar una mica el temps que
anar a tota pastilla. De fet, es part de l’estratègia del joc...
Un cop
la baralla de cartes d’estels s’acaba, heu de jugar les que us quedin a
la mà a tota velocitat, perquè ja no podreu utilitzar les que contenen un color
per donar-li la volta al rellotge de sorra blanc. Arribat aquest
moment, ni estratègia ni res, jugueu a tota màquina! Perdeu la partida si en
algun moment un rellotge de sorra es queda sense temps. Guanyeu si
aconseguiu jugar totes les cartes d’estels abans que cap rellotge de
sorra s’esgoti.
Cometas,
hora de volar és una novetat que l’editorial Devir va treure l’any passat al
mercat. A mi és un títol que
m’agrada força. Partint de que és un cooperatiu, que ja són del meu estil, em
concentra bastant al jugar-lo l’haver d’estar pendent de sis rellotges de
sorra per evitar que cap es quedi sense temps. Com que els rellotges es
van activant a mesura que la partida avança, el joc us obliga a estar cada cop
més atent si no voleu perdre la partida. També es pot considerar com un joc que
es juga en temps real, ja que es depèn totalment del factor temps. No us podeu
adormir entre torn i torn. En aquest sentit, jo no soc molt partidari dels
títols en temps real, però Cometas, curiosament, m’enganxa. I té un preu
bastant assequible d’uns 20 euros...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada