Bo i llegint el magnífic
llibre 100 coses del món coral, de Meritxell Tarragó i David Puertas,
que us recomano de totes totes i que conté una portada molt viladecanenca, em
trobo les batusses entre els catalans que al segle XIX feien difusió del cant
coral per la via popular amb els cors de Clavé, i els que promovien una cultura
musical més elitista, encarnats pels partidaris dels orfeons. Els uns eren
menestrals i obrers, els altres, gent de casa bona i cultura burgesa i més
elitista.
Però la sang no deuria
arribar al riu, perquè la cançó potser més coneguda de Josep Anselm Clavé, Les
flors de maig, no només forma part del patrimoni coral popular de
Catalunya, sinó que fins tot està representada a la sala del Palau de la Música
de l’Orfeó Català. El salze i la nina que s’hi esmenten, junt amb un bust de
Clavé, es miren cara a cara amb les valquíries de Wagner i un bust de Beethoven
a l’altra banda. Poca broma!
I és
que Josep Anselm Clavé, que va néixer el 21 d’abril de 1824, ara fa 200 anys,
va esdevenir un punt de referència importantíssim per a les classes
treballadores d’una manera que avui ens sembla insòlita: fent-los gaudir del
cant coral i de la música. Però al darrere de la inquietud cultural, hi havia
moltes altres idees: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures,
estimeu-vos i sereu feliços”.
Clavé, fill de menestrals
amb tan pocs mitjans que es van arruïnar, va tenir la sort de poder estudiar
música. I la sort, també, de conèixer de primera mà la dura vida obrera. Amb
tot, com que patia una afecció a la vista que no li permetia fer segons quines
feines, Clavé ben aviat començà a guanyar-se la vida cantant i fent música per
tavernes i associacions.
Va ser un personatge
polifacètic: músic, poeta, periodista, que s’implicà molt políticament a favor
dels liberals, cosa que li va portar més d’un disgust i fins i tot l’ingrés a
la presó.
El 1850 va crear una
societat coral anomenada “La Fraternitat”, que promovia el cant coral entre la
classe treballadora i el seu accés a la cultura. Amb el temps va haver de
canviar-li el nom, perquè ja se sap que això de la fraternitat no ha perdut el
seu perfum revolucionari, i La Fraternitat es va haver de convertir en la
Societat Coral Euterpense. Clavé escrivia cançons, en traduïa d’altres, i les
seves corals, que es van estendre amb rapidesa per Catalunya, no només es
dedicaven a cantar, sinó que feien ball, promovien la formació i l’ajuda mútua
(una llavor del que més endavant seria el mutualisme) i contribuïen a escampar
les idees progressistes.
Escandalitzaven
especialment els balls i saraus que Clavé va promoure al capdamunt del Passeig
de Gràcia, no pas perquè s’hi fessin coses immorals o revolucionàries, sinó
perquè hi tenia accés tothom, sense la rígida separació per classes. De fet sí
que era revolucionari, sí.
Si us ve de gust conèixer
més sobre aquest personatge, us recomano un llibre publicat el 2016 per
l’editorial Comanegra, que es diu Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de
la cultura i de la llibertat, i que recull la tesi doctoral del seu autor,
Roger Canadell.
No puc deixar de
preguntar-me quin seria el llegat musical i cultural de Clavé per a la nostra
atrafegada societat catalana del segle XXI, en què el cant desapareix de la
vida quotidiana. Perquè només cantem a les corals i a missa. Per la resta, com
a molt fem karaokes...
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada