Sóc la Carme Santín
Marín, veïna de Viladecans i voluntària de l’ONG Un Gest de Calor. Voldria
començar aquest escrit donant-vos les gràcies per aquest altaveu que ens oferiu
per poder fer arribar a la ciutadania qui som i que fem.
Us explicaré que l’ONG Un
Gest de Calor va néixer el 2011, després de les manifestacions anomenades
“primavera àrab” i la guerra civil a Síria, quan un grup de persones, amb la
Mònica Rodríguez al capdavant, van decidir crear una ONG per donar ajuda humanitària
a la població civil, durament castigada pels enfrontament armats. Així
va néixer l’ONG Un Gest de Calor.
La Mònica, veïna de Gavà,
professora de primària a Castelldefels, i presidenta de l’ONG, després de la
seva creació i de les accions inicials a territori sirià, va continuar amb la
seva tasca i va realitzar accions solidàries a països com Irak, Líban, Grècia,
Sàhara Occidental... fins a l’agost de 2021 quan la nova entrada dels talibans
a Afganistan va produir un canvi de rumb de l’ONG Un Gest de Calor.
En aquells moment, les
xarxes bullien amb dones afganeses que volien fugir de l’infern talibà i sortir
com fos del país, suplicant ajuda a tota aquella persona que les volgués
escoltar. I així és com la Queralt Puigoriol, veïna d’Avinyó al Bages, va començar
a contactar amb aquestes dones desesperades, i amb un grup de persones
voluntàries, va crear el col·lectiu Afgan Women on the Run. També per
les xarxes, es va trobar amb l’ONG Un Gest de Calor i així va començar la
col·laboració entre les dues entitats.
Des de llavors, i amb unes
8 persones voluntàries entre les dues entitats, hem estat ajudant les dones
afganeses a sortir d’Afganistan i instal·lar-se al Pakistan a l’espera d’una
entrevista a l’ambaixada espanyola que els proporcionés un visat per poder
venir fins a Espanya a iniciar, com a refugiades, una nova vida. Hem ajudat més
de 700 persones a arribar al nostre territori. A més, hem fet campanyes
solidàries de recollida de diners per comprar roba d’abric i la seva entrega a
persones que ho necessiten a Afganistan (treballem amb gent autòctona que ens
dona un cop de mà al lloc), petites estufes, mantes, calçat, menjar... La
campanya més gran que hem realitzat ha estat trobar padrines que econòmicament
poguessin acompanyar les dones que estan a l’espera dels visats. Aquí s’han
unit a la causa gent com la periodista, reportera i escriptora Cristina Morató
i la periodista Sandra Sabatés. Continuem comprant bitllets d’avió i, un cop
aquesta gent es troba aquí, els fem un suport i un acompanyament personal per
tal que no es trobin soles. Penseu que moltes d’aquestes persones són dones,
algunes joves, que han arribat a un país estranger deixant enrere la seva
família i on no coneixen ni l’idioma, ni el territori, ni a cap persona...
També seguim fent divulgació de la situació de les dones a Afganistan, perquè
no se les oblidi, realitzant accions solidàries per recaptar fons econòmics per
a l’ajuda que tant necessiten, etc.
Seria molt interessant
parlar de la situació de la dona a Afganistan i comptar aquí amb el testimoni
d’alguna de les noies que actualment es troben entre nosaltres lluitant per
tenir una vida millor en llibertat.
No voldria acabar sense
demanar la vostra col·laboració. Seguiu-nos per les xarxes socials. Col·laboreu
amb nosaltres. No deixeu de parlar de nosaltres. NO OBLIDEU LES DONES
AFGANESES.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada