L’Església Evangèlica de
Viladecans, amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria Magdalena, ha
portat al barri de Sant Jordi, del 19 al 23 d’abril, una exposició sobre Bíblia
i cultura. Té la seva gràcia, per Sant Jordi, una exposició sobre “Els llibres”
(que és el significat de la paraula grega “Bíblia”) per la riquesa immensa que
significa.
És
cert que després del nacionalcatolicisme molta
gent ha quedat empatxada a perpetuïtat amb el tema i que s’han
generat molts anticossos, per poca simpatia amb la religió
en general i amb
l’Església catòlica en particular.
Amb tot, si feu l’esforç
de llegir-ne
algun dels seus llibres, potser us sorprendreu, o quedareu captivats per la
seva poesia o per la càrrega antropològica de les seves històries, que atrapa i
conté grans veritats sobre la
persona humana, per bé i per mal.
No és una visió “flowerpower” o
edulcorada de la vida, sinó que no defuig el patiment (algun dels salms no
s’està de queixar-se amargament a Déu de com és de dura la vida, amb un
realisme impertinent. De fet, un amic monjo, biblista, sempre diu que la Bíblia
no s’ha de llegir amb ulleres moralistes, o buscant un únic sentit, sinó que és
un mirall per conèixer-nos millor i, potser per contrast, per conèixer millor
qui és Déu.
La Bíblia és una mena de
compendi de gèneres literaris: poesia, lleis, crònica d’uns determinats
temps... però en cap cas no s’ha de confondre amb un llibre d’història. Ha
estat escrita al llarg de molts segles, en diverses llengües (arameu, hebreu,
grec...), i és patrimoni compartit entre els jueus i els cristians, per més que
els llibres que es consideren “canònics”, és a dir, que en formen part amb
autoritat, no són exactament els mateixos. La Bíblia dels cristians s’agrupa en
dues grans parts: l’Antic Testament (en hebreu, arameu i grec) conté llibres
escrits abans de Jesucrist. El Nou Testament, en canvi, conté llibres i cartes
de les primeres comunitats cristianes, explicant el missatge de Jesús, la seva
mort i resurrecció, a banda de la vida de les comunitats. Tot en grec.
Trenta-tres panells
explicaven a l’exposició aquestes i moltes més coses, sobretot de la relació
entre els relats bíblics i la cultura occidental i, al mig de tot, hi havia una
gran exposició de traduccions de la Bíblia a totes les llengües imaginables.
L’Església Evangèlica,
fruit de la reforma de Luter, sempre ha tingut en gran estima la Bíblia en la
vida quotidiana de la comunitat i dels seus membres. No és en va que Luter es
va preocupar molt de traduir-la a l’alemany i de difondre’n la lectura. L’Església
Catòlica, en canvi, va continuar durant segles amb la traducció al llatí de la
Bíblia, que cada dia resultava una mica més inintel·ligible a la gent del
carrer, i més aviat no mirava de bon ull la seva lectura. Fins al Concili
Vaticà II, en què es proclamà la necessitat d’aproximar el llibre als
cristians, tant en el culte litúrgic, com en la pregària personal.
De fet, en català gaudim
d’una bona traducció interconfessional (és a dir d’experts cristians de
diverses esglésies), que podeu llegir online o baixar-la al mòbil. És la BCI (Bíblia catalana interconfessional).
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada