Falta de consens?

L’Estatut. La crisi. L’acollida de la immigració. Només per esmentar tres qüestions importants per a la vida quotidiana de molta gent. Qüestions en què no és possible el consens entre les forces polítiques. Com tampoc no ho és una llei electoral a Catalunya i tantes altres coses.

Potser anys enrere, davant d’una situació així, hauríem pensat que hi ha profundes diferències ideològiques entre els partits, que signifiquen models diferents i fins i tot oposats de societat. De fet en un moment com el de la transició, en què la ideologia pesava molt més que no pas avui, el consens va ser possible. Però avui veiem una manera de fer política molt més esquifida: l’arrogància, l’electoralisme, la corruptela (sempre en el veí, mai a les pròpies files, sobretot!) ofeguen el bé comú. També en els partits de nova creació, molts dels quals ja han mostrat profundes discrepàncies internes que s’han expressat de formes força teatrals.

La desqualificació sistemàtica no ve acompanyada de propostes fonamentades que, si hi fossin, potser no serien gaire diferents de les dels adversaris polítics. I no costa gens recórrer a afirmacions demagògiques i de vegades molt poc respectuoses amb els ciutadans.
Sembla que els partits polítics oblidin que govern i oposició són dos rols complementaris i, tots dos, necessaris. I que governar no és fàcil i es cometen errors. Sembla que la cura d’humilitat que hauria d’acompanyar els governs brilla per la seva absència. I l’amabilitat i les formes han passat a la història. També es troba a faltar una bona pedagogia per explicar qüestions complexes, que s’aborden amb gran frivolitat.
Seria un error, però, atribuir aquesta manera de fer només als homes i dones que es dediquen professionalment a la política. I convé preguntar-nos si no són un mirall de l’individualisme que ens envolta i de la falta d’interès pel bon funcionament del conjunt de la nostra societat, sense exclusions. I és molt evident que el correctiu d’una situació que tots critiquem es troba en la nostra pròpia implicació. Mercè