Molts són els que havent nascut a Viladecans o havent-hi viscut més de cinquanta anys es deuen recordar de la bòbila del Ramells. M’ha vingut al cap quan he sabut que el solar que ocupava la bòbila és destinat a equipaments i que ja pertanyen a un particular o a una constructora.
De petit, portava el menjar al pare que hi treballava fent maó o totxo. Eren temps molt durs per poder-hi sobreviure i em fixava en els processos per aconseguir una peça acabada.
Cavaven la terra de la muntanya amb un pic, desterrossaven amb el xapo, la passaven per un garbell inclinat i la transportaven fins una fossa per pastar-la amb els peus descalços.
Per acabar, la transportaven fins a l’era, on per mitjà d’una matriu de fusta de dos forats i una llanera de fusta i una taula d’obrar, anaven omplint la matriu, passaven la llana, retiraven el fang sobrant, aixecaven la matriu i apa, a repetir l’operació fins a arribar a mil totxos (producció d’operari) .
Però què té aquest solar que el fa únic per als ciutadans de Viladecans i que tothom hauria de conèixer? Doncs tres secrets molt ben guardats per part dels responsables del Patrimoni:
El primer es la mina dels Modolell, que la travessa per sota de nord a sud a tres metres de profunditat La mina es pot recórrer interiorment (millor que les neolítiques de Gavà). La galeria conserva les característiques constructives inicials com podeu comprovar en la fotografia, alçària 1,7 m., amplària 0,6 m. i canal inferior de 0.2 m. La fotografia i l’estudi és fet l’any 2009 pels mossos d’esquadra unitat subsòl (n’hi han més).
El segon és el pou a cel obert que el trobem al costat de muntanya per la meitat del solar. Sempre té aigua, encara que a l’estiu sigui molt sec. Antigament l’aigua era neta i es podia beure; però l’abandonament a què ha estat sotmès, la gent que hi ofegava les cries de gats i gossos dins un sac i els abocament de bosses i ampolles de plàstic, fustes i material d’enderrocs, l’ha malmès. Tot i aquests inconvenients, si es neteja, podem regar molts jardins amb ella.
El tercer és la xemeneia de la bòbila, és l’única que queda d’aquest tipus, però de mica en mica va perdent la corona i tan sols en resta la meitat. També podem comprovar el forn de cocció, en relatiu bon estat, caldria netejar l’herba i algun arbre, per tornar-li novament vivesa. A tot el país, les xemeneies son protegides com a obres mestres dels grans paletes. Tan sols podem mirar als pobles i ciutats del nostre entorn i ràpidament comprovem que dediquen els terrenys al seu voltant per fer-ne parcs (Sant Boi), zones esportives (Gavà), places per gaudir del descans (Barcelona)...
Em faig aquestes preguntes que vull transmetre a tothom, per si podeu ajudar a respondre-les:
No donar a conèixer la mina, ni visitar-la, ni comprovar que l’antic torrent de desguàs a la riera per sota la carretera l’han mig tapat, ¿és perquè quan arribi l’especulació del totxo puguin dir que no hi eren?
No donant a conèixer el pou ple d’aigua, podran tapar-lo, igual que s’ha fet amb altres... El fet que els responsables del Patrimoni no se’n preocupin, ni tan sol d’aprofitar-la per regar parcs i jardins, no fa mal pensar?
¿No haurien, els responsables del Patrimoni, de donar a conèixer la normativa sobre xemeneies i exigir el seu compliment de mantenir-les dretes i que s’aprofiti el seu entorn per gaudiment de tots els ciutadans?
I la pregunta clau: ¿no és tot part d’una especulació perquè el dia de demà es pugui construir sobre la mina, el pou i el torrent a l’antiga bòbila del Ramells?
Espero que algú em doni les respostes i així veure que Viladecans a tots ens preocupa.
De petit, portava el menjar al pare que hi treballava fent maó o totxo. Eren temps molt durs per poder-hi sobreviure i em fixava en els processos per aconseguir una peça acabada.
Cavaven la terra de la muntanya amb un pic, desterrossaven amb el xapo, la passaven per un garbell inclinat i la transportaven fins una fossa per pastar-la amb els peus descalços.
Per acabar, la transportaven fins a l’era, on per mitjà d’una matriu de fusta de dos forats i una llanera de fusta i una taula d’obrar, anaven omplint la matriu, passaven la llana, retiraven el fang sobrant, aixecaven la matriu i apa, a repetir l’operació fins a arribar a mil totxos (producció d’operari) .
Però què té aquest solar que el fa únic per als ciutadans de Viladecans i que tothom hauria de conèixer? Doncs tres secrets molt ben guardats per part dels responsables del Patrimoni:
El primer es la mina dels Modolell, que la travessa per sota de nord a sud a tres metres de profunditat La mina es pot recórrer interiorment (millor que les neolítiques de Gavà). La galeria conserva les característiques constructives inicials com podeu comprovar en la fotografia, alçària 1,7 m., amplària 0,6 m. i canal inferior de 0.2 m. La fotografia i l’estudi és fet l’any 2009 pels mossos d’esquadra unitat subsòl (n’hi han més).
El segon és el pou a cel obert que el trobem al costat de muntanya per la meitat del solar. Sempre té aigua, encara que a l’estiu sigui molt sec. Antigament l’aigua era neta i es podia beure; però l’abandonament a què ha estat sotmès, la gent que hi ofegava les cries de gats i gossos dins un sac i els abocament de bosses i ampolles de plàstic, fustes i material d’enderrocs, l’ha malmès. Tot i aquests inconvenients, si es neteja, podem regar molts jardins amb ella.
El tercer és la xemeneia de la bòbila, és l’única que queda d’aquest tipus, però de mica en mica va perdent la corona i tan sols en resta la meitat. També podem comprovar el forn de cocció, en relatiu bon estat, caldria netejar l’herba i algun arbre, per tornar-li novament vivesa. A tot el país, les xemeneies son protegides com a obres mestres dels grans paletes. Tan sols podem mirar als pobles i ciutats del nostre entorn i ràpidament comprovem que dediquen els terrenys al seu voltant per fer-ne parcs (Sant Boi), zones esportives (Gavà), places per gaudir del descans (Barcelona)...
Em faig aquestes preguntes que vull transmetre a tothom, per si podeu ajudar a respondre-les:
No donar a conèixer la mina, ni visitar-la, ni comprovar que l’antic torrent de desguàs a la riera per sota la carretera l’han mig tapat, ¿és perquè quan arribi l’especulació del totxo puguin dir que no hi eren?
No donant a conèixer el pou ple d’aigua, podran tapar-lo, igual que s’ha fet amb altres... El fet que els responsables del Patrimoni no se’n preocupin, ni tan sol d’aprofitar-la per regar parcs i jardins, no fa mal pensar?
¿No haurien, els responsables del Patrimoni, de donar a conèixer la normativa sobre xemeneies i exigir el seu compliment de mantenir-les dretes i que s’aprofiti el seu entorn per gaudiment de tots els ciutadans?
I la pregunta clau: ¿no és tot part d’una especulació perquè el dia de demà es pugui construir sobre la mina, el pou i el torrent a l’antiga bòbila del Ramells?
Espero que algú em doni les respostes i així veure que Viladecans a tots ens preocupa.
Vicenç Pugés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada