Doncs si, la famosa proposta de l’Ajuntament de Vic de no empadronar la immigració “il·legal” (des de quan una persona és legal o no? què entenem per legalitat quan ens referim a un ésser humà? nosaltres som papers i tràmits burocràtics o som éssers emocionals i racionals? cal dir que això de racionals és una qualitat que s’està perdent cada vegada en més gent) em corromp per dins. El principal problema és que la gent, més sensible emocionalment en èpoques de crisi del capitalisme, veu la immigració com les causes de l’atur i la disminució dels serveis socials; no es plantegen si és el propi sistema i la classe dominant que el sustenta el causant de tot això, i a més a més, dels fenòmens migratoris.
El fet de que les potències dels EUA, el Japó, Rússia i la UE estiguin expoliant els recursos naturals i humans de els continents africà, asiàtic i americà és la causa principal de molts fenòmens migratoris. La gent veu com a la seva terra les multinacionals s’emporten els seus recursos i els ciutadans malviuen en condicions pèssimes, sobrevivint cada vegada amb menys a les seves mans, i més a les mans dels oligopolis i dels capitalistes.
Aquests mateixos capitalistes tracten les persones com a mercaderies (llegiu el Capital de Marx o Treball assalariat i capital d’Engels) que no dubten en rebre en els nostres països rics quan hi fa falta mà d’obra (i és el discurs actual de la socialdemocràcia, dels “progressistes” revisionistes i del feixisme com a agent violent del capital). Però quan el capitalisme pateix una sobreacumulació de mercaderies a les quals no pot donar sortida i cau en una crisi, com ha passat en diferents èpoques, cadascuna amb les seves pròpies característiques, tracta la immigració com a mercaderia que ja no pot donar feina i que cal expulsar un altre cop als països pobres.
Sovint la gent no s’adona que la immigració precisament cobreix places que cap autòcton gosaria treballar-hi (alguns es creuen massa senyorets com per a segons quines feines) i que a part que tenen condicions laborals més precàries, una part del sou va al país d’origen per a mantenir la seva família. En períodes de crisi és quan la gent cau a la temptació de creure arguments xenòfobs i populistes, que busquen culpar precisament a qui pateix més les conseqüències de les crisis dels vertaders culpables. Després pretenen donar propietat privada també a la pròpia terra, quan la terra, el planeta, és de tots els que hi vivim.
La solució: més despesa social i menys despesa en projectes inútils com els Jocs del 2022 o el Barça Parc i acollir i integrar la immigració que escull el nostre país per estar una mica menys explotada que en els seus països. Això és la solució actual, la solució permanent és eradicar aquest sistema esclavista, que produeix que la gent marxi de la seva llar d’origen.
El fet de que les potències dels EUA, el Japó, Rússia i la UE estiguin expoliant els recursos naturals i humans de els continents africà, asiàtic i americà és la causa principal de molts fenòmens migratoris. La gent veu com a la seva terra les multinacionals s’emporten els seus recursos i els ciutadans malviuen en condicions pèssimes, sobrevivint cada vegada amb menys a les seves mans, i més a les mans dels oligopolis i dels capitalistes.
Aquests mateixos capitalistes tracten les persones com a mercaderies (llegiu el Capital de Marx o Treball assalariat i capital d’Engels) que no dubten en rebre en els nostres països rics quan hi fa falta mà d’obra (i és el discurs actual de la socialdemocràcia, dels “progressistes” revisionistes i del feixisme com a agent violent del capital). Però quan el capitalisme pateix una sobreacumulació de mercaderies a les quals no pot donar sortida i cau en una crisi, com ha passat en diferents èpoques, cadascuna amb les seves pròpies característiques, tracta la immigració com a mercaderia que ja no pot donar feina i que cal expulsar un altre cop als països pobres.
Sovint la gent no s’adona que la immigració precisament cobreix places que cap autòcton gosaria treballar-hi (alguns es creuen massa senyorets com per a segons quines feines) i que a part que tenen condicions laborals més precàries, una part del sou va al país d’origen per a mantenir la seva família. En períodes de crisi és quan la gent cau a la temptació de creure arguments xenòfobs i populistes, que busquen culpar precisament a qui pateix més les conseqüències de les crisis dels vertaders culpables. Després pretenen donar propietat privada també a la pròpia terra, quan la terra, el planeta, és de tots els que hi vivim.
La solució: més despesa social i menys despesa en projectes inútils com els Jocs del 2022 o el Barça Parc i acollir i integrar la immigració que escull el nostre país per estar una mica menys explotada que en els seus països. Això és la solució actual, la solució permanent és eradicar aquest sistema esclavista, que produeix que la gent marxi de la seva llar d’origen.
Albert Buigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada