Tot i que el darrer mes de febrer vam donar per acabada la sèrie de tres articles sobre el cementiri, aquest mes i amb el vostre permís, encara no deixarem del tot el tema.
No us pensséssiu pas que patim de fílies estranyes, no, no és aquest el cas, senzillament és que no ens en sabem estar d’explicar-vos l’origen de la llosa sepulcral que es troba al pati del Centre Cultural Sant Joan, enganxada a la paret, a costat de la porta que dóna accés a l’església.
Aquesta llosa, que és la que veieu a la fotografia, va aparèixer aproximadament al davant de la porta d’entrada a la sala del Centre, mentre es feien les obres de remodelació de les instal·lacions a finals dels anys vuitanta. El testimoni és de Josep Quílez i ell mateix diu que quan la van trobar van decidir de colocar-la allà on és ara.
La inscripció gravada a la pedra diu:
HIC JACET Ds. JACOBUS
LLACUNA Pr. PRIMUS
CURATUS IN HAC ECCL.
SEPULTUS QUI DECEM
ANNOS ISTAM DIREXIT
PAROCHIAM OBIIT
DIA BUIT MAII
ANNI DOMINI DE
MDCCCVIII
Que traduït vol dir:
“Aquí jeu (està enterrat) el senyor Jaume Llacuna prevere. Primer curat sepultat en aquesta església, que durant deu anys va dirigir aquesta parròquia. Va morir el dia vuit de maig de l’any del Senyor 1808.”
El nostre expert en llatí ens ha alertat d’un lapsus memorable a la inscripció llatina. Si ens fixem en la setena línia, trobem que diu “dia buit”. Si fos llatí hauria de ser “die octo” o “die octavo”. És prou clar que algú va cometre un error, o bé el gravador o potser l’eclesiàstic que la va encarregar, la qüestió és que “dia buit” és clarament català (encara que mal escrit).
Per tal de saber-ne més, hem consultat la consueta de mossèn Andreu Samaranch. L’única referència que hi hem trobat, és a la llista de curats propis de Viladecans nomenats pel Capítol, en què Jaume Llaguna apareix com a rector de Viladecans des de 1798 (fixeu-vos que aquí el seu cognom està escrit amb g).
Hem continuat la consulta en el llibre d’òbits de 1807 a 1854 i a la pàgina 12 hi trobem la inscripció de la seva mort, que diu així:
“Als nou de Maig de mil vuit cents y vuit en la Parrã de St Joan de Viladecans Bist. De Barnã se doná sepultura eclesiastica al cadaver del Rt Jaume Llaguna Pbre y Curat per espay de deu añs de esta Parrã, que mori lo dia antes de edat quaranta dos añs, natural de la Vila de Rial Bist de Urgel fill llegitim y natural de Jph Llaguna y Theresa Costa Confas Rebé los Sts Sagraments de Penitª Euchaª y Extrema Uncio, y feu testament en poder del Curat de Gava; se li Cantaren quatre oficis ab asistencia de dotze Sacerdots, ab las funcions de enterro, Novena y Cap de any, se deposita son cadaver dins la Iglª al peu del presbiteri.”
“Ita est Fr Jph á Nativitate Carmta excla”
La signatura, escrita en llatí, vol dir: “Això és així. Fra Josep de la Nativitat Carmelita exclaustrat”.
Amb aquesta informació sabem que Jaume Llaguna i Costa va neixer a Rialp, va venir a Viladecans com a rector l’any 1798 i hi va morir a l’edat de quaranta-dos anys. Va ser el primer capellà enterrat a l’església i el seu lloc va ser al peu del presbiteri.
El que és realment sorprenent, és que la llosa no es perdés amb tot el moviment de terres que hi va haver després de l’enderroc de l’església a l’any 1936. És per això que encara ens fa més goig de poder conservar aquest element patrimonial de l’antiga església, que és la llosa sepulcral de mossèn Jaume Llaguna.
No us pensséssiu pas que patim de fílies estranyes, no, no és aquest el cas, senzillament és que no ens en sabem estar d’explicar-vos l’origen de la llosa sepulcral que es troba al pati del Centre Cultural Sant Joan, enganxada a la paret, a costat de la porta que dóna accés a l’església.
Aquesta llosa, que és la que veieu a la fotografia, va aparèixer aproximadament al davant de la porta d’entrada a la sala del Centre, mentre es feien les obres de remodelació de les instal·lacions a finals dels anys vuitanta. El testimoni és de Josep Quílez i ell mateix diu que quan la van trobar van decidir de colocar-la allà on és ara.
La inscripció gravada a la pedra diu:
HIC JACET Ds. JACOBUS
LLACUNA Pr. PRIMUS
CURATUS IN HAC ECCL.
SEPULTUS QUI DECEM
ANNOS ISTAM DIREXIT
PAROCHIAM OBIIT
DIA BUIT MAII
ANNI DOMINI DE
MDCCCVIII
Que traduït vol dir:
“Aquí jeu (està enterrat) el senyor Jaume Llacuna prevere. Primer curat sepultat en aquesta església, que durant deu anys va dirigir aquesta parròquia. Va morir el dia vuit de maig de l’any del Senyor 1808.”
El nostre expert en llatí ens ha alertat d’un lapsus memorable a la inscripció llatina. Si ens fixem en la setena línia, trobem que diu “dia buit”. Si fos llatí hauria de ser “die octo” o “die octavo”. És prou clar que algú va cometre un error, o bé el gravador o potser l’eclesiàstic que la va encarregar, la qüestió és que “dia buit” és clarament català (encara que mal escrit).
Per tal de saber-ne més, hem consultat la consueta de mossèn Andreu Samaranch. L’única referència que hi hem trobat, és a la llista de curats propis de Viladecans nomenats pel Capítol, en què Jaume Llaguna apareix com a rector de Viladecans des de 1798 (fixeu-vos que aquí el seu cognom està escrit amb g).
Hem continuat la consulta en el llibre d’òbits de 1807 a 1854 i a la pàgina 12 hi trobem la inscripció de la seva mort, que diu així:
“Als nou de Maig de mil vuit cents y vuit en la Parrã de St Joan de Viladecans Bist. De Barnã se doná sepultura eclesiastica al cadaver del Rt Jaume Llaguna Pbre y Curat per espay de deu añs de esta Parrã, que mori lo dia antes de edat quaranta dos añs, natural de la Vila de Rial Bist de Urgel fill llegitim y natural de Jph Llaguna y Theresa Costa Confas Rebé los Sts Sagraments de Penitª Euchaª y Extrema Uncio, y feu testament en poder del Curat de Gava; se li Cantaren quatre oficis ab asistencia de dotze Sacerdots, ab las funcions de enterro, Novena y Cap de any, se deposita son cadaver dins la Iglª al peu del presbiteri.”
“Ita est Fr Jph á Nativitate Carmta excla”
La signatura, escrita en llatí, vol dir: “Això és així. Fra Josep de la Nativitat Carmelita exclaustrat”.
Amb aquesta informació sabem que Jaume Llaguna i Costa va neixer a Rialp, va venir a Viladecans com a rector l’any 1798 i hi va morir a l’edat de quaranta-dos anys. Va ser el primer capellà enterrat a l’església i el seu lloc va ser al peu del presbiteri.
El que és realment sorprenent, és que la llosa no es perdés amb tot el moviment de terres que hi va haver després de l’enderroc de l’església a l’any 1936. És per això que encara ens fa més goig de poder conservar aquest element patrimonial de l’antiga església, que és la llosa sepulcral de mossèn Jaume Llaguna.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada