Fa uns mesos es va donar a conèixer la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a España i la seva integració social . A aquesta Llei s’introdueix un nou article (Article 2ter. Integració dels inmigrants) en el qual es diu: “Los poderes públicos promoverán la plena integración de los extranjeros en la sociedad española, en un marco de convivencia de identidades y culturas diversas sin más límite que el respeto a la Constitución y la ley”.
Sembla ser que a alguns municipis encara no ha arribat aquesta reforma, donat que encara no van pasar dos mesos que un Ajuntament del nostre país anuncia mesures que vulneren de ple aquests drets com ara : que els immigrants que es vulguin empadronar i no estiguin regularitzats tindran 3 mesos per fer-ho i si no és així no es podran empadronar i es donarà avís a la Policia respecte la seva situació irregular.
Les noves mesures anunciades per l’Ajuntament de Vic respecte l’empadronament de persones estrangeres, estan redactades amb criteris clarament xenòfobs, que vulneren els drets fonamentals d’aquestes persones, ja que aparten a una part de la població de les prestacions de serveis bàsics i agreugen encara més la situació de desprotecció que pateixen les persones immigrades en situació administrativa irregular.
L’empadronament és una eina que serveix als Ajuntaments per gestionar i distribuir els recursos segons la població que té, però no per convertir-la en un filtre per acollir o rebutjar a determinat ciutadà o que serveixi com a mecanisme de control.
Sense estar empadronats, les persones immigrades encara seran més discriminades i estaran més vulnerats els seus drets, donat que l’empadronament és el primer pas necessari perquè les persones nouvingudes puguin ser titulars del dret de l’acollida, segons els requisits previstos per la Llei d’acollida, i és requisit imprescindible per regularitzar la seva situació.
L’ajuntament d’un municipi ha de vetllar per la igualtat i per la no discriminació dels seus ciutadans, ha de preservar la convivència, i això no s’aconsegueix amb mesures com aquestes; mesures amb les quals es discrimina una part de la població, amb les quals es fomenta la desigualtat de drets i es potencia el relacionar la immigració amb la delinqüència. Mesures que vulneren el Pacte Nacional per la Immigració aprovat el desembre del 2008 en el qual es diu que “Cap país democràtic pot condemnar a persones a no tenir drets”. Mesures “il·legals”, donat que, el dret i la obligació d’empadronament que determina l’article 15 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de Bases del Règim Local, afirma que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment.
Sembla ser que a alguns municipis encara no ha arribat aquesta reforma, donat que encara no van pasar dos mesos que un Ajuntament del nostre país anuncia mesures que vulneren de ple aquests drets com ara : que els immigrants que es vulguin empadronar i no estiguin regularitzats tindran 3 mesos per fer-ho i si no és així no es podran empadronar i es donarà avís a la Policia respecte la seva situació irregular.
Les noves mesures anunciades per l’Ajuntament de Vic respecte l’empadronament de persones estrangeres, estan redactades amb criteris clarament xenòfobs, que vulneren els drets fonamentals d’aquestes persones, ja que aparten a una part de la població de les prestacions de serveis bàsics i agreugen encara més la situació de desprotecció que pateixen les persones immigrades en situació administrativa irregular.
L’empadronament és una eina que serveix als Ajuntaments per gestionar i distribuir els recursos segons la població que té, però no per convertir-la en un filtre per acollir o rebutjar a determinat ciutadà o que serveixi com a mecanisme de control.
Sense estar empadronats, les persones immigrades encara seran més discriminades i estaran més vulnerats els seus drets, donat que l’empadronament és el primer pas necessari perquè les persones nouvingudes puguin ser titulars del dret de l’acollida, segons els requisits previstos per la Llei d’acollida, i és requisit imprescindible per regularitzar la seva situació.
L’ajuntament d’un municipi ha de vetllar per la igualtat i per la no discriminació dels seus ciutadans, ha de preservar la convivència, i això no s’aconsegueix amb mesures com aquestes; mesures amb les quals es discrimina una part de la població, amb les quals es fomenta la desigualtat de drets i es potencia el relacionar la immigració amb la delinqüència. Mesures que vulneren el Pacte Nacional per la Immigració aprovat el desembre del 2008 en el qual es diu que “Cap país democràtic pot condemnar a persones a no tenir drets”. Mesures “il·legals”, donat que, el dret i la obligació d’empadronament que determina l’article 15 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de Bases del Règim Local, afirma que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment.
Pepi Venegas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada