Els avisos amenaçadors de mal temps, pluja, vent i fins i tot neu, no van servir per deixar de pujar a l’autocar a les set del matí, seixanta-vuit persones amb ànims de passar un bon dia albirant un munt d’emocions.
A mig camí recollírem l’ànima de la sortida, la historiadora i autora de “La Maternitat d’Elna”, la senyora Assumpta Montellà. Les persones que ja hem tingut el gust i privilegi d’estar estones amb ella sabem de la gran personalitat i senzillesa que tota ella traspua.
La primera part de la sortida era a la platja d’Argelers. Aquí vaig superar una assignatura pendent a la meva vida: em quedava trepitjar aquella sorra on el meu pare havia hagut de viure escapant de l’horror d’una gran desfeta i de les bombes que havien metrallat l’ambulància que conduïa. Ell ja m’havia explicat que hi passava cada dia, però sobretot era al matí quan sentia, aquella tristor i defalliment en veure com amb carros s’enduien els que no havien superat la nit. “Morien com mosques, Montserrat”, em deia. Doncs mai no havia pogut arribar fins a aquesta sorra, no podia. Avui, amb les paraules de l’Assumpta i les ulleres de sol que m’han tapat les llàgrimes ho he superat. Les flors que hem enterrat a la sorra a fi que la forta tramuntana no les enviés abans d’hora a l’infinit i el minut de silenci, m`han arrelat encara més en aquella platja on el meu pare amb una manta i tots els seus somnis trencats va romandre esperant tot el llarg i penós exili que l’esperava.
Seguint la ruta visitàrem Cotlliure, i allà, la tomba del poeta. Encara que ens pensem la majoria de vegades que ja ho sabem tot, jo cada dia aprenc. La nostre guia es va fer ressò de tota la història del poeta i la seva família i en acabar –tot estava organitzat–, lectura d’un poema i cantada d’una cançó entre tots. Aquelles notes van ressonar entre els arbres que guarden aquell lloc tan entranyable.
Desprès de dinar, continuarem a Elna, última part de l’excursió. A la casa on Elisabeth Eidenbenz va poder acollir tantes mares a punt de parir per poder salvar els seus nadons, l’Assumpta, a cada part de la gran mansió, ens introduïa dins d’aquells anys plens d’horror on aquella mestra, que ella va tenir el privilegi de conèixer, va poder posar un raig de llum i esperança, com un far enmig de la foscor. La personalitat de l`Elisabeth, que formava part del Servei Civil Internacional va fer que pogués organitzar una petita infraestructura per poder arribar als camps de concentració de les platges i salvar totes les dones i nens que podia. No va ser fàcil ja que tenia pocs mitjans i la situació política en contra, però el que ella va aconseguir mai ningú no ho havia pogut fer.
El dia ha estat emotiu i ple de sensacions que colpeixen el cor. Només donar les gràcies a la Pepita que sense preguntar-me em va apuntar a la sortida. No sé què faria sense aquestes ànimes bones que m’envolten i en algun moment pensen en mi. També a l’Assumpta per la seva generositat i ganes de transmetre la història que mai hem d`oblidar. I finalment a les organitzadores de tot el dia, les Dones del segle XXI. Felicitats!!!
Montserrat Pastor i Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada