Catalunya - Finlàndia: una breu comparativa

Fa uns anys vaig donar a conèixer la formació de bandes de núvols nocturns davant de la desembocadura del riu Llobregat, núvols que fan que al Delta del Llobregat hi plogui més que als voltants, fenomen que vaig batejar com a “l’anomalia pluviomètrica del Delta del Llobregat”, i que ja ha estat descrit en algun article al Punt de Trobada. Amb el temps he anat descobrint d’altres zones de la Mediterrània on això també passa. I fins i tot al Bàltic, allà en forma de bandes de neu. Per tal d’entendre millor aquests processos i poder comparar-los amb els del Mediterrani, l’any passat vaig passar dos mesos a Finlàndia, en una estada de recerca a la Universitat de Finlàndia i el Servei Meteorològic finès. Els resultats que vaig obtenir allà i la comparació amb el que passa davant de la nostra costa, ho deixo per a un altre Punt de Trobada. Aquí em centraré en algunes similituds que he trobat entre els dues societats. Algunes d’aquestes semblances són anècdotes simpàtiques. Altres, tenen una arrel més profunda.

1. Entre dos grans imperis. Finlàndia ha estat sempre sota el domini de dos grans imperis, que periòdicament s’han anat alternant: Suècia i Rússia. De fet Finlàndia es va independitzar no fa encara 100 anys, el 1917. Catalunya també ha estat històricament entre dos grans imperis, l’espanyol i el francès. Ambdós països, tenen aproximadament el mateix nombre d’habitants, al voltant dels 6 milions. 
2. Bolets. Els finesos també són uns bojos per anar a buscar bolets. 
3. Llengua. Tot i que Finlàndia és considerat un dels països nòrdics, la llengua finesa té una arrel totalment diferent a la resta. Un suec, un noruec o un danès, es podrien arribar a entendre, com poden fer per exemple un francès, un català, un italià o un  gallec. Però la llengua finesa té una arrel totalment diferent, provinent no de la cultura víking sinó dels Urals. Durant molts segles parlar finès ha estat vist com una llengua de segona, una llengua rural, poc culta, com en el cas del català, que sovint ha estat considerada com una llengua de segona, més pròpia de l’àmbit rural... i només cal recordar les allò d’un membre del govern espanyol de la transició  “cómo van a impatir física nuclear en catalán!”. En el cas de Finlàndia, la llengua culta sempre ha estat considerada el suec, fins que fa menys de 100 anys un sentiment nacionalista finès va col·locar aquesta llengua com a element de la cultura finlandesa.  
4. Bilingües. Els finesos tenen dues llengües oficials, el finés i el suec... si, sí, la de l’antic imperi.... I és que per als finesos, Suècia és el germà gran, i hi tenen bones relaciones, contràriament del que passa amb els russos. Fins al punt que en els rètols, que sempre estan en bilingüe, allà on hi domina majoria de parlants suecs apareix primerament el suec i després en finès, i viceversa. 
5. Caràcter. Els finesos acostumen a ser introvertits, seriosos, estalviadors de paraules (diuen que per això es van inventar els SMS, per encara haver de parlar menys), i treballadors. Tot plegat, com els catalans si ens comparem amb d’altres comunitats ibèriques. 
6. Sant Joan. La revetlla del dia de Sant Joan és també celebrada pels finesos, amb fogueres i festa al voltant del foc, com els catalans. Això sí, sense petards, ja que són massa sorollosos... 
7. Estònia. Si la costum del catalans ha estat anar al país veí d’Andorra a comprar més barat, els finesos agafen sovint el ferri i en un parell d’hores es planten a Estònia, on passen el dia i compren més econòmic, sobretot l’alcohol. 
8. Bandes de neu. El mecanisme meteorològic que ens genera bandes de pluja nocturna davant de les costes viladecanenques és el mateix que de vegades forma bandes de neu davant les costes fineses, deixant neu a la costa. 

Jordi Mazon