dimecres, 2 d’abril del 2014

Informació

El passat dia 23 de febrer, aniversari de l’intent de cop d’estat de l’any 1981, Jordi Évole va oferir, en el seu programa “Salvados”, un suposat reportatge en què explicava, amb tot de testimonis, que l’esmentat cop d’estat no havia estat res més que un muntatge que pretenia evitar un previst cop d’estat que estava realment en marxa i que, si hagués triomfat, hauria estat una brutal destrossa. A mesura que avançava el programa, però, apareixien elements que el feien cada cop més inversemblant, i al final s’aclaria que tot allò era fals i que l’intent del 23-F havia estat perfectament autèntic.
Les reaccions al programa van ser de tota mena, del més fervent aplaudiment pel que significava de denúncia de la poca fiabilitat de les informacions que rebem, fins a la més dura crítica per frivolitzar amb un tema tan seriós com va ser l’acció del coronel Tejero i companyia.
Sigui com sigui, i se’n pensi el que se’n pensi, el cas és que aquest programa ens ha obligat, un cop més, a reflexionar sobre la informació que rebem, i la manera com la valorem. Perquè segur que a tots ens ha passat més d’un cop que, en veure com s’explica una notícia d’un fet que coneixem de prop, ens adonem que aquella informació és incompleta, o esbiaixada, o directament falsa. I no necessàriament per mala voluntat de l’informador, sinó per superficialitat, desconeixement, o mandra de verificar bé les dades. O també, a vegades, per pura i dura manipulació, voluntària o més o menys forçada.
En aquesta època nostra, en què rebem informacions constantment i a gran velocitat, és més necessari que mai estar alerta a l’hora de valorar tot el que se’ns diu. Des de totes bandes, incloses les dels sectors amb els quals potser simpatitzem més. Perquè només serem ciutadans i ciutadanes lliures si volem conèixer les coses a fons, si som capaços de fer servir críticament el nostre propi cervell, i si no estem disposats a deixar-nos entabanar per ningú.