Una consulta no gaire democràtica

“La gent avui no està disposada que li canviïn democràcia per quatre quartos”. Ho va dir el conseller Francesc Homs el passat 28 de març, referint-se als rumors que corrien de si Rajoy oferiria un finançament més avantatjós per a Catalunya per desactivar la consulta prevista per al 9 de novembre.

O sigui que, segons Homs, la consulta prevista per al 9 de novembre és la democràcia. Doncs mira, per mi no. La consulta prevista a mi no em sembla, i ja em perdonareu, gaire democràtica. I no m’ho sembla perquè, d’entrada, queda clar que el seu objectiu no és saber què volem els catalans, sinó empènyer cap a la independència. Això de que, amb aquesta consulta, els catalans exercim el nostre dret a decidir, simplement no és veritat. Jo, per exemple, que no vull la independència de Catalunya sinó una reforma constitucional d’Espanya en sentit federal, no puc expressar el que vull a través de les preguntes que es plantegen. Perquè aquesta primera pregunta que diu si vull que Catalunya sigui un Estat (amb majúscula, com va aclarir emfàticament el president Mas) jo no sé què vol dir. I no només jo: ningú no pot saber què vol dir, perquè pot voler dir una infinitat de coses, i cap de precisa. Posem per cas: si sortís majoritàriament que els catalans volem que Catalunya sigui un Estat, però en canvi a la segona pregunta votem que no volem que sigui un Estat independent, ¿com es concretarà això? Perquè aquest resultat podria voler dir, per exemple, que volem ser un Estat que formi part dels Estats Units d’Amèrica, no?

Això s’hauria resolt amb una única pregunta sobre quin futur volem per a Catalunya i amb tres respostes possibles: quedar-nos com estem; formar part d’una Espanya federal; i ser un estat independent. Però els grans promotors de la consulta, Esquerra i Convergència, no volien de cap manera que constés l’opció federal. Perquè per a ells aquesta consulta no és més que un tràmit per a la independència.  Crec que ICV-EUiA, i segurament també Unió, sí que creuen en el dret a decidir. Però em sembla força evident que Esquerra i Convergència no. I per això han imposat una consulta confusa i per tant poc democràtica, amb l’objectiu de fer que la gent no es pugui plantejar si no fóra millor pressionar per aconseguir una Espanya federal, en què es reconegués la plurinacionalitat i el plurilingüisme, i on les competències estiguessin blindades. I pel mateix motiu els mitjans audiovisuals públics, amb TV3 al capdavant, no plantegen en cap moment cap debat seriós sobre les diverses possibilitats de futur, sinó que tot el que fan i diuen va enfocat a fer que la gent doni per suposat que l’únic futur possible per a Catalunya és la independència. No, no estic dient que s’estigui actuant amb mala fe. Sinó que als promotors de tot això sembla que ni se’ls acudeixi pensar que hi pugui haver cap altra opció defensable que no sigui la seva. 

I bé. A sobre de tot això, ara, com era previst, aquest 8 d’abril el Congrés dels Diputats ha dit que no a traspassar les competències corresponents perquè la Generalitat pugui muntar la consulta. Però els promotors de la consulta diuen que la tiraran endavant igualment. De manera que, una cosa que era poc democràtica de per si, encara ho serà menys: una consulta sense junta electoral oficial, sense cens verificat, amb uns quants ajuntaments que s’hi posaran d’esquena, amb impugnacions diverses que ho complicaran tot... Sí, ja sé que això serà per culpa dels que no han volgut cedir les competències. Però serà. I el fet que no sigui culpa dels promotors no crec jo que justifiqui organitzar una consulta que encara serà menys democràtica del que ho hauria estat si hagués rebut tots els permisos...

En el seu Full de ruta 2014-2015 l’Assemblea Nacional Catalana diu: “En el punt del procés on estem, l’objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d’accedir a la independència en un marc democràtic”. Doncs ves qui m’ho havia de dir: jo, es veu que no formo part del poble català. No m’ho hauria imaginat mai, que m’acabarien declarant apàtrida!

Josep Lligadas Vendrell