Dimecres ens llevàvem amb el titular “Una de cada tres europees han patit una agressió sexual o física”. Una dada que ens colpeix brutalment, però malauradament no ens sorprèn. Ens resigna amargament a seguir lluitant, a no poder dir a aquells que afirmen “el feminisme és un anacronisme” que tenen raó. Les dones, com els catalans, estem cansades de reivindicar obvietats, però sabem que si no les reivindiquem perdem la lluita.
Les dones volem deixar de celebrar el 8 de març com un record d’allò que encara no hem assolit, igual que els catalans volem una data que representi allò contrari a l’11 de setembre. Ara bé, mentre no passi, seguirem pencant de valent per dignificar les dones en un món ple de referents que ens menystenen i classifiquen en un ordre inferior. Seguirem feminitzant el nostre entorn i educant la nostra mainada com a iguals.
Queda molta feina a fer, i si continuem massa temps més dins d’un estat que està aconseguint el somni de Marty McFly, encara haurem de reivindicar més obvietats. Crèiem que per fi la gent començava a interioritzar una idea ben senzilla, que les dones tenim dret al nostre propi cos, i resulta que hem de sortir al carrer a cridar que no volem ser víctimes de la doble moral del PP. Perquè no podem permetre que aquells que no saben viure en llibertat amb el seu propi cos, sentenciïn el futur de milers de joves que no tindran diners per agafar un vol.
La lluita que tenim entre mans pot desesperar, perquè cansa haver de tornar a lluitar per drets que semblaven assolits. Però qui ens hagués dit als independentistes fa un parell d’anys que això ho tindríem tan a tocar?
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada