En català es juga a dòmino, i en castellà es juga a dominó. A la Fira d’Entitats d’aquest any s’han fet un parell d’activitats relacionades amb aquest joc, i han estat un èxit espectacular, tal com molt bé explica el Kevin Villalón amb un article en aquest mareix número. O sigui que visca Viladecans!
Però faríem bé de fer servir adequadament les paraules. En català, d’aquest joc se’n diu dòmino, amb accent a la primera o i pronunciant la segona o com a u (de la mateixa manera que la o final de carro es pronuncia com a u).
Expliquen els diccionaris que el nom del joc ve de l’expressió llatina Benedicámus Dómino, que vol dir “Beneïm el Senyor”, i que era una forma de començar o acabar de jugar. El primer lloc on es va fer servir aquest nom va ser a França, i com que en francès les paraules s’accentuen a l’última síl·laba, en deien dominó, i d’aquí es va prendre la paraula castellana. En canvi, en català, es va agafar la paraula directament del llatí, i com que en llatí Dómino porta l’accent a la primera o, doncs així ha quedat.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada