Lomce: resistència, desobediència, insubmissió

Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Pares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC)

Aquest setembre s’implanta la LOMCE. Una llei nascuda morta. Sembla mentida que el Partit Popular ja haurà avortat dues lleis d’educació, una cada vegada que ha ocupat el poder. Tot per la seva addicció a les majories absolutes, a la manca de diàleg, i pel seu lamentable amor al franquisme i a la caspa.

Un dels aspectes més lamentables de la llei, que a més serà d’implantació immediata, és la supressió del consell escolar de centre com a òrgan de govern de les escoles i instituts. Aquesta mesura tan antidemocràtica havia de ser contestada des de la Generalitat amb la referència a la pròpia Llei catalana d’educació, encara en vigor, que defineix els consells escolars com a òrgans de participació i govern dels centres educatius. Parlem, ni més ni menys, del principi d’escoles democràtiques, principi innegociable sota el punt de vista de les famílies i sota el punt de vista d’una societat democràtica. 

Però, lluny de defensar la LEC i la democràcia a les escoles, el Departament d’Ensenyament ha muntat una argúcia legal, dubtosa i poruga, en les instruccions d’inici de curs que ja han estat lliurades als centres. És com si l’avi Macià, als fets de Prats de Molló, hagués dit que simplement era d’un grup excursionista i que duia armes per caçar cabirols. 

S’han de tenir principis i no amagar-los quan existeix el risc d’una sanció que, per altra banda, seria de molt difícil aplicació. En aquesta ocasió ha pogut més la por de la conselleria que els seus principis, que indubtablement hi deuen ser en alguna banda. Potser al congelador a l’espera de temps més favorables.

En teoria, ara el consell escolar de centre serà un òrgan de participació (ja no de govern) i haurà d’emetre informes preceptius, però que no tenen caràcter vinculant, per a cada decisió que s’aprovi des de la direcció. Cas que la direcció aprovi algun tema en contra d’aquest informe ho haurà de justificar per escrit. Visca la burocratització! Ara que no governa, el Consell escolar de centre serà una màquina d’emetre informes, mentre que determinades direccions seran màquines de justificar per escrit decisions que no concorden amb l’informe preceptiu, però no vinculant, del seu corresponent consell escolar de centre.

Tot plegat, decebedor i covard. Així doncs, lluny de l’aplicació de la LEC, de la resistència, de la desobediència o de la utòpica insubmissió en ares de mantenir unes escoles catalanes i democràtiques, ens trobem en una mena de democràcia low cost molt en la línia dels temps que corren. Molt més trist encara si tenim present que l’actual partit en el poder a Madrid està cridat a perdre el govern, la influència social i, fins i tot, en alguns casos també la llibertat i el patrimoni d’algun dels seus membres.

¿Com pensen que votarem el proper 9 de novembre si no podem decidir com gestionem les escoles dels nostres fills? Amb por no arribarem enlloc. I el Departament de Via Augusta sembla bloquejat per un pànic tan irracional com difícil de justificar. El govern de Catalunya s’ha de desempallegar de polítics porucs si no vol que la societat civil faci allò que des de les institucions no es gosa fer: Desobeir les lleis injustes que afecten l’escola dels nostres fills i filles.

Ja no és temps de la Ramoneta i la seva amigueta. Ara és moment de resistència, desobediència i d’insubmissió. 

Àlex Castillo