rere vidres perennes,
sota cabells arrissats
de sal i pebre.
Pell viscuda,
mans tendres.
Veu dolça
de llavis fins.
Esquerdes de sequera
són solcs que et recorren,
memòria del passat,
ferides del present.
Escorça sàvia,
amb raigs de perfum inconfusible,
elegants robes
i arracades d’argent.
Cames cansades
de caminar els dies,
d’esgotar els anys,
i ja en són vuitanta-nou.
Ara amb bastó,
et resisteixes,
lluites contra el temps,
guanyes presumida.
Jo sóc el teu reflex.
Tu, el meu mirall.
Jo n’aprenc,
tu m’ensenyes
sense ser-ne conscient,
sense adonar-te’n.
Ens assemblem,
t’observo,
coincidim,
t’admiro,
en gustos i manies,
el teu savoir faire,
encara que no ho cerquem.
Ets un exemple, un model.
Tants cops hi penso…
Tants cops no et truco…
Ho saps?
Sap com t’estimo?
Sap com n’ets d’important?
La iaia,
la més lluitadora,
la més resistent,
és evident.
L’única que ens queda,
ja ets besàvia.
Dona culta,
lectora infatigable
de novel·les policíaques
i de Jesús Moncada.
Filla de la seva terra,
de lo poble,
hereva de Mequinensa.
Fruit de l’Ebre
i de la Franja:
Mare exemplar,
àvia brillant,
besàvia viva.
Tanco els ulls…
Històries a cau d’orella,
contes inventats,
aventures certes
de fa més de cinquanta anys!
Records dolços...
passejades a mitja tarda,
jocs de cartes sense pressa,
pastís de poma fet per tu
i per postres… xocolata.
Sempre un plaer sentir-te
i poder-te fer dos petons
mentre t’estrenyo els braços
i et dic…
que sóc aquí.
Berta Caballé Molí
Premi autor local
Concurs de Poesia “Espejo de Viladecans”
Fundación Espejo 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada