El xàfec de divendres de bon dematí semblava un mal auguri, però de seguida va sortir el sol i al vespre Viladecans ja era, com cada any, ple d’espectacles i de gent disfrutant-los. I és que, com cada primer cap de setmana de juliol, hem pogut viure aquesta magnífica iniciativa que és el festival de teatre Al Carrer. I ja van 25 anys, cosa que vol dir que ens trobem davant d’una realitat ja fermament consolidada.
En podem estar satisfets. Amb les arrels posades en la molt antiga tradició del teatre d’aficionats, que sempre ha estat viva a Viladecans i ha desenvolupat tanta creativitat i esperit participatiu, aquesta presència pública d’actuacions tan diverses i de tants llocs que aquests dies hem tingut a l’abast és un bon estímul cultural que val la pena de valorar i desitjar que continuï cada cop amb més força. Sense oblidar que aquest aparador serveix també per fer conèixer petites joies elaborades a casa, com són, per exemple, les creacions que ens presenta el grup teatral del Centre Ocupacional Caviga.
No estem, certament, en moments gaire bons per a la cultura. Des de la incultura que ens governa, s’està fent cada cop més difícil l’activitat cultural, perquè es considera una cosa supèrflua o, potser més encara, una cosa que més val que no hi sigui perquè així la gent serà cada cop més mesella i menys capaç de pensar pel seu compte i tenir esperit creatiu i crític. Davant d’aquesta situació, qualsevol iniciativa cultural que es tiri endavant amb ganes és una molt bona contribució al futur col·lectiu. El nostre festival està en aquesta línia, i val la pena que ens en felicitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada