Diuen que la ignorància és atrevida, i, en efecte, resulta una mica agosarat que el Punt de Trobada convoquéssim una taula rodona per tractar un tema del qual els membres de la redacció no hi enteníem gens més enllà del nostre paper de clients del comerç local. Però ens hi vam posar, i així ens trobàrem el passat 14 de gener amb Esteve Blanc, president de la Xarxa Comercial Viladecans, Ricard Caba, de la llibreria Els Nou Rals, Josep Domènech, pagès, i Carme Cruz Gimeno, regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Viladecans.
No deuríem ser els únics preocupats per la marxa del comerç, perquè la sala es va omplir, encara que potser hi havia més regidors i tècnis municipals que no pas comerciants i pagesos, això que qui al llarg de les intervencions va plantejar més angoixa per la situació van ser els comerciants, mentre que la regidora va expressar que les dades de Viladecans no resultaven alarmants en el context actual i en relació a d’altres poblacions de la comarca.
La veritat és que el Punt de Trobada vam plantejar algunes qüestions pel broc gros: ¿Per què en altres ciutats del Baix Llobregat tira endavant un mercat de pagesos i a Viladecans no? ¿Per què sempre que posem el peu a Gavà en sortim convençuts –amb raó o sense– que s’hi compra millor que a Viladecans? ¿En quines coses han canviat els nostres hàbits de consum? ¿Com s’estan organitzant els comerciants de Viladecans? A Sant Climent, cireres; a Gavà, espàrrecs; al Prat, carxofes, ¿i a Viladecans?
I, sobretot, la pregunta: ¿Què podem fer entre tots per què el comerç local tiri endavant?
Perquè tots vam estar d’acord que el comerç local és una forma d’identitat de la ciutat, perquè configura el nostre paisatge urbà (i a l’inrevés: segons quin urbanisme compartimenta el comerç) i, sobretot, el nostre veïnatge, els nostres itineraris, passejades, costums, relacions. Sense comerç, deia en Ricard Caba, ens convertim en una ciutat dormitori.
Es van dir força coses. I alguns dels assistents potser esperaven (ai!) que d’allà en sortissin propostes i acords concrets i en deurien sortir decebuts tot i que a mi em va resultar molt interessant el que va sortir.
Malgrat les explicacions tècniques que es van donar no em queda gens clar per quin motiu no tenim un mercat pagès que, com deia una de les assistents, en altres localitats aconsegueix mobilitzar moltes energies cap al comerç, el lleure, la restauració, etc. Són un misteri també les normes que, per exemple, impedeixen que les fruites i verdures de Viladecans, un cop han passat pel Born (perdó, Mercabarna, aquest mercat global que és un repte per als productes locals), no puguin ser reconegudes com a productes de proximitat quan es venen a Viladecans mateix.
Sembla que les tan amenaçades (per Eurovegas) escarxofes dels nostres camps ara podran ser reconegudes amb la denominació “Escarxofa-Prat”, cosa que s’entén i que ha costat molt d’esforç, però que va provocar l’estupor de la concurrència. I també em va quedar clar que disposem d’una gran varietat de productes de qualitat... tan gran que resulta difícil identificar Viladecans amb un de sol. Algú va xiuxiuejar: xíndries? apis? Ja veurem.
Sobre el contenciós Gavà-Viladecans es va mantenir la divisió d’opinions no tant sobre la qualitat del comerç sinó sobre com l’ajuntament “mima” els comerços. Algú va reclamar una millora de l’enllumenat –cosa que sempre impel·leix el personal a passejar en l’entorn– i aquí l’Esteve Blanch va explicar el munt d’iniciatives d’animació que està emprenent la xarxa comercial.
La regidora va posar l’accent en les iniciatives de suport als emprenedors i la formació als comerços, perquè avui la forma de portar una botiga requereix un canvi de sistema i de mentalitat considerables. I sembla que, segons les enquestes, els homes i dones de Viladecans estem més satisfets avui amb el comerç local que no pas anys enrere.
En Ricard Caba, proposava instaurar una moneda pròpia (una iniciativa que du a terme una ciutat com Bilbao per promoure el comerç local). A mi se m’acut com a mínim una proposta: ¿per què no un receptari de cuina amb productes dels nostres camps? Identificar i posar en valor allò que es cull a Viladecans no estaria malament. Un altre dels assistents es queixava que per Sant Sebastià no hi havia cap activitat prevista, com si la Festa Major hagués passat a millor vida. ¿I per què no una activitat muntada pels comerciants? En fi, tot és posar-hi.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada