Podria molt ben ser que algú dels nostres lectors pensés que aquest article ja l’ha llegit anteriorment i per alguna raó, potser una badada, l’hem tornat a publicar. De fet, el lector que pensés això no aniria gaire errat. El cert, és que el tema que ens ocupa, aquest mes en aquest espai, ja n’havíem parlat en el butlletí del Grup Tres Torres Canis Vallis de gener de 2009, i, donada la important difussió que manté la revista Punt de Trobada, ens ha semblat adient de tornar-lo a reproduïr en aquest mitjà.
Explicàvem doncs, en el Canis Vallis, que havíem trobat un article a l’hemeroteca de La Vanguardia del dia 10 de maig de 1893, en què es parla de la xemeneia del despatx de l’Alcaldia, tot destacant la bellesa d’aquest element decoratiu del que va ser el saló principal de la Torre Modolell, residència del matrimoni format per Magdalena Modolell i Jaume Nogués.
També és de destacar el fet que l’articulista de La Vanguardia, diu que la xemeneia va destinada a la Casa “Madorell” de Viladecans. Això de “Madorell” podria semblar un error, però el cas és que, com hem comentat en altres ocasions i també en aquesta mateixa revista, Magdalena Modolell era coneguda pels viladecanencs de l’època com “la Madorella” o també com “senyora Madorell”.
L’article diu així:
En el Salón de La Vanguardia, además de los grabados de que hablamos en otro número, hay expuesta esta semana una gran chimenea de nogal, estilo gótico, tallada con gran esmero por los escultores tallistas señores Riera é hijo.
Cuatro columnas salomónicas, de ejecución excelente, sostienen el friso de bellos y variados calados cuyos ángulos anteriores desaparecen para dar cabida á dos bichas perfectamente talladas y de buen gusto artístico que soportan el cornisamiento, de bastante vuelo. En las caras laterales se ven unas elegantes ogivas y en la parte más elevada de la chimenea un escudo con la letra M., inicial del nombre de la quinta á que va destinada, Casa ‘n Madorell de Viladecans. La puerta de la chimenea es de hierro repujado por el señor Valero Tiestos, con arreglo á un precioso dibujo en el que se ostenta un aguilucho. La obra ha sido dirigida por el arquitecto don José Azemar y acredita realmente los talleres de los señores Riera.
El mes de setembre de 1892, el diari La Vanguardia inaugura la nova seu al número 7 de la Rambla dels Estudis de Barcelona. El vestíbul d’aquest nou local, que el diari anomena Salón de La Vanguardia, és dedicat a sala d’exposicions, en la qual s’hi alternaran obres d’art, pintures, fotografies, etc., i és aquí, en aquest espai barceloní, on va quedar exposada la xemeneia el maig de 1893 abans de la seva instal·lació definitiva a Viladecans.
Fins ara desconeixíem que els autors d’aquesta obra d’art eren l’acreditat escultor tallista Joan Riera Casanovas i el forjador Valero Tiestos García. Joan Riera, premiat en diversos certàmens de belles arts, va desenvolupar el seu treball no momés a Catalunya, sinó també a Espanya i Amèrica. A Barcelona va ser professor de l’Escola Superior d’Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, precursora de l’actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Per altra banda, l’aragonès Valero Tiestos va realitzar diversos treballs a l’exposició universal de 1888 i també a la basílica del Pilar de Saragossa. Tiestos també va exercir la docència com a catedràtic de metal·listeria i ceràmica, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
No sabem si la resta de treballs de fusta i forja de l’actual seu de l’Ajuntament són també de Riera i Tiestos. Podria molt ben ser que sí, però en qualsevol cas, el que sí que és segur, és que aquesta notícia de La Vanguardia li dóna un valor afegit a la qualitat dels elements modernistes que decoren les estances del palau i per extensió al conjunt d’aquest edifici, símbol de Viladecans.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada