 |
| Zinoviev amb la seva dona i filla. |
 |
| Zinoviev Linares al Ple del primer Ajuntament democràtic el 1979. |
 |
| A l’abril del 1979 celebrant els resultats de les eleccions municipals. |
 |
| Al 1977 celebrant una festa al local del PSUC. |
Vam perdre el Zinoviev fa quinze anys, l’any 1998. Durant molts anys va ser la icona suquera, perquè era el comunista menys clandestí dels comunistes clandestins, sempre recollint a pit descobert diners per a presos polítics, vaguistes, per a Mundo Obrero, invitat de la Brigada Política Social de Via Laietana cada cop que Franco passava a menys de cinquanta kilòmetres de Viladecans. El seu pare li va posar Zinoviev, heroi de la revolució russa, Franco el va rebatejar com Manuel, nosaltres el coneixíem com el Linares, i va recuperar el Zinoviev amb la democràcia, encara que el funcionari de torn li va posar Zenobiel al DNI. L’any 1979 va celebrar la victòria del PSUC, però tota la seva vida va militar al bàndol dels perdedors. Ja jubilat, va ser desnonat al tercer intent pels jutjats i la policia nacional de la casa on sempre havia viscut. Es va defensar amb un encenedor i una bombona de butà. Era una planta baixa amb pati i una figuera, on a vegades invitava a paelles i on tothom acabava cantant Cuba sí, Cuba sí, yankis no.
José Luis Atienza Ferrero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada